88 Constel·lacions

88 constel·lacions que divideixen l’esfera celeste, (descarregar planisferi). Quasi totes elles estan impregnades d’històries quan els homes de l’antiguitat, intentant esbrinar els secrets del cel, feien dibuixos imaginaris agrupant estrelles. D’aquesta manera van descobrir diferents èpoques de l’any, es podien orientar… I totes elles amb el seu conjunt d’estrelles principals que les formaven.

Diferents cultures, asteca, xinesa, hindú, inca, s’han imaginat diferents constel·lacions amb les mateixes estrelles.

Aquí teniu una de les constel·lacions més famoses, fàcil de trobar, i visible arreu del món: Orió, el gran caçador.

Però ells només varen poder representar el tros de cel que veien, és a dir, des de Grècia fins al nord d’Àfrica; la resta van ser creades per viatgers de l’hemisferi sud, i principalment per Johann Bayer (1572-1625), Johannes Hevelius (1611-87), i Nicolas-Louis de Lacaille (1713-62).

Amb el temps i gràcies als telescopis més potents hem pogut anar més enllà, i descobrir més, i diferents estels. La Unió Astronòmica Internacional, en el seu primer congrés a Roma, el 1922, van decidir a partir de diferents estudis quines constel·lacions valia la pena conservar, juntament amb el seu nom en llatí, i la seva abreviatura. Els estels més importants d’una constel·lació són anomenats mitjançant una lletra grega o un nom en llatí de la constel·lació.

Doncs, actualment ho tenim de la següent manera: 29 constel·lacions boreals al nord, 47constel·lacions australs al sud, i entre mig les 12 constel·lacions del zodíac, que estan a l’eclíptica, camí que recorre el Sol durant un any juntament amb els planetes i llunes.

constel·lacions australs al nord

constel·lacions australs al sud

Les constel·lacions circumpolars són visibles a qualsevol nit de l’any (les que estan al voltant de l’Óssa Menor, on és l’estrella Polar) la resta a diferents mesos. Això sí, cada mes veurem les mateixes estrelles a les mateixes regions del cel.