A l’univers tot es mou!
Eppur si Muove! Si Galileo Galilei ho va dir davant la inquisició no ho sabem, però que ho pensava i tenia raó, és una veritat com un temple!
El Sol es mou i té una rotació d’oest a est a diferents velocitats. A latituds altes la seva rotació és més lenta, és a dir, als pols va més lenta que a l’equador. En concret, tarda 26,24 dies a l’equador i quasi 38 dies en els pols. A més, té una inclinació d’uns 7º respecte a l’eclíptica (camí per on circulen la Terra, el Sol, els planetes i les llunes).
També té moviments a l’interior com ones de fluctuacions dels mateixos gasos.
Dins la via làctia, amb una òrbita quasi circular, viatja a uns 965.000km/h; triga uns 230 milions d’anys a completar una volta a la galàxia.
Quan un cos es troba a més distància del Sol en diem Afeli, i quan es troba més a prop, Periheli.
La Terra es mou. A 1.700km/h de rotació, i al mateix temps té una òrbita de translació al voltant del Sol a una velocitat de 107.280km/h (vst des del nord, d’oest a est).
A causa del moviment de rotació de la Terra veiem sortir el Sol per llevant, pujar i amagar-se per ponent, i la lluna i els planetes també, independentment del fons d’estrelles.
Aquest moviment aparent del Sol és pel fet que l’eix de rotació de la Terra està inclinat uns 23º27 respecte al pla de l’eclíptica. Això fa que tinguem estacions i que aquí a casa nostra, a latitud d’uns 41,5º, el camí del Sol vagi variant. D’est a oest el Sol va arribant al punt més alt al migdia en direcció sud. A l’estiu, el Sol descriu un arc més ample i més alt, surt i es pon més cap al nord. A l’hivern, en canvi, el Sol té una trajectòria més baixa i més curta, i surt i es pon més desplaçat al sud. Només els dies dels equinoccis veiem sortir el Sol exactament per l’est i pondre’s exactament per l’oest. A l’equinocci de primavera (punt Àries) i a l’equinocci de tardor (punt Balança).
La Terra es desplaça al voltant del Sol descrivint una el·lipse. Aquesta el·lipse té els pols aixafats i un eixamplament equatorial provocat per l’atracció gravitacional del Sol i de la lluna, i també, encara que molt menys, dels planetes. Això li provoca una espècie de lentíssim balanceig durant el seu moviment de translació. Aquest moviment rep el nom de precessió dels equinoccis, i fa que en l’eix dels pols, en comptes de girar d’oest a est, ho fa en sentit invers, d’est a oest, descrivint un angle d’uns 47º. Aquest moviment és semblant a les oscil·lacions que fa una baldufa bellugant-se sobre el seu eix damunt una taula. Aquest desplaçament provoca que al llarg dels segles (cada 26.000 anys) canviï l’estrella que assenyala el nord: ara és l’estrella polar, d’aquí a 26.000 anys serà Vega.
Superposat al moviment de precessió hi ha la nutació, que és una petita oscil·lació. La Terra té més moviments, però aquests podríem dir que són els més importants.
El calendari es mou. Un any sideri de la Terra és el que tarda la Terra a completar una volta de 360º al Sol. És a dir, l’any sideri comença quan el Sol, la Terra i un estel llunyà estan alineats, i després de donar tota la volta al Sol els tres astres tornen a estar alineats. Aquest procés dura 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9,54 segons. Però els calendaris es basen en el que tarda la Terra des d’una primavera a l’altra, el que en diem any tròpic, que dura 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons.
Perquè aquestes hores no s’acumulin al llarg dels anys, cada 4 anys hi ha un any que en diem any de traspàs, o bixest, on afegim en el calendari un dia de més. Si no ho féssim seria un caos, ja que les estacions s’anirien desplaçant. Però igualment aquest sistema no és perfecte, i per quadrar-ho hi ha unes excepcions: els anys múltiples de 100 no són de traspàs, i per acabar de quadrar les xifres, els anys múltiples de 400 també tenen un dia de més. És a dir, l’any 1900 (múltiple de 100) no va tenir un dia més, però el 2000 (múltiple de 400) i el 2020, sí.
El dia que es va afegir inicialment va ser el 24 de febrer, per això l’any s’anomena també bixest, que vol dir que s’afegeix el bix sextus dies ante calendas martii (repetició del sisè dia abans del primer de març). No va ser fins a la reforma gregoriana del 1582 que el dia afegit va passar a ser el 29 de febrer.
La rotació de la Terra tampoc tarda exactament 24h sinó 23 hores, 56 minuts i 4 segons, respecte a les estrelles fixes, el que en diem un dia sideri. També hem de dir que al llarg de milions d’anys s’ha alentit el moviment per la gravetat de la lluna, i que també hi ha hagut esdeveniments de catàstrofes a gran escala que han accelerat una mica la rotació. En l’astronomia dir xifres exactes és complicat.
La lluna es mou. Quan es troba més a prop (Perigeu-363.300km) va a 3.873,6 km/h respecte a la Terra, i quan està més lluny (Apogeu-405.000km), a 3.470 km/h.
En diem revolució sidèria quan la Lluna dona una volta sencera a la Terra (27 dies). Per contra, se’n diu revolució sinòdica al temps que passa entre una lluna nova i la següent (uns 29,5 dies). Aquesta diferència de dos dies es dona perquè la Terra també es belluga al voltant del Sol al mateix temps que ho fa la Lluna al voltant de la Terra. És a dir, la Terra necessita dos dies i mig per tornar a estar a la mateixa posició relativa, encarada amb el Sol, i quan la Lluna ha completat totes les fases.
La Via Làctia es mou. Expandint-se per l’univers a una velocitat de 259.200km/h.
En aquest vídeo veiem imatges captades de Gaia 3 de l’ESA i ens mostra la velocitat a la qual es mouen o s’allunyen de nosaltres més de 30 milions d’estrelles de la Via Làctia. Podem veure estrelles que no giren amb moviments circulars al voltant del centre de la galàxia. Això es deu al fet que la nostra Via Làctia no és simètrica al voltant del seu eix, sinó una galàxia espiral barrada i els moviments revelen l’orientació de la barra central.
Tot es mou. No ens adonem de res perquè és una velocitat constant, i som molt, però que molt petits comparats amb tota la immensitat que ens envolta. Potser si a la Terra impactés un asteroide molt gran, però que molt gran, notaríem la frenada. Mentrestant, esperem que això no passi, i ens continuarem movent.
