Alineacions planetàries? Conjuncions? Oposicions?

Els planetes es poden veure sempre a ull nu?

Sí. Com diu la mateixa paraula, planeta significa errant, que es belluga independentment del fons d’estrelles fixes. Es mouen en el mateix pla en què en diem l’eclíptica, que és el camí que fa el sol durant un any. Així que sempre en algun moment en podem veure algun. A l’alba o en pondre’s el sol en podem arribar a veure 4 o 5 a ull nu.

Es poden alinear els planetes

Els planetes en orbitar al sol de vegades es poden alinear a l’espai, però sempre tenint present que és una perceptiva visual, la proximitat no és real.

És rar veure aquestes alineacions o, cosa que és el mateix, conjuncions planetàries?

No és rar, però tenir l’oportunitat d’observar diversos planetes a simple vista no passa tan sovint.

Quan la Terra es troba entre el sol i un tercer planeta o lluna en diem que el planeta o lluna es troba en oposició, oposat al sol, i en conseqüència el planeta es troba més a prop de la Terra.

Per contra, en diem conjunció quan és un planeta o el sol que es troba entre els dos astres.

Si el sol es troba entre la Terra i un planeta diem que està en conjunció superior i si és el planeta que es troba entre els dos astres en diem conjunció inferior.

Entès això, podem dir que la Terra, Mercuri i Venus mai podran estar en oposició, ja que orbiten entre el sol i la Terra i el que tindran són dues conjuncions: superior quan el planeta està més lluny de la Terra i en conjunció inferior quan el planeta es troba més a prop, però no es pot veure, ja que el sol il·lumina la part no visible des de la Terra. Això també es pot aplicar a cometes o asteroides.

I els planetes exteriors?

Els planetes exteriors des de Mart a Neptú, mai estaran en conjunció inferior, perquè les seves òrbites no estan entre el sol i la Terra, però en oposició sí, que ocorre quan estan més a prop de la Terra o en conjunció superior, moment en què es trobaran més lluny de la Terra.

I per acabar de complicar una miqueta l’assumpte, Mart, Júpiter i Saturn, d’altra banda, no segueixen al sol pel cel. Tots tendeixen a moure’s en la mateixa direcció entorn de l’eclíptica, però, de tant en tant, es paren i es mouen cap enrere un temps i després continuen el seu moviment habitual (l’anomenat moviment retrògrad).

I la lluna?

La lluna es belluga diferent en aquest mateix pla, i mai estarà en conjunció superior perquè el sol no es col·locarà entre la Terra i la lluna. En oposició sí, i passa quan es produeix la lluna plena; i en conjunció inferior, quan estarà en fase de lluna nova i la cara il·luminada no es veu des de la Terra.

Quan la lluna està en oposició i passa pel que en diem un node, que és un punt d’unió entre l’òrbita de la lluna i l’eclíptica, es produeix un eclipsi de lluna. I quan la lluna es troba en conjunció i passa per un node és un eclipsi de sol.

Què fa falta perquè es puguin veure bé els planetes?

Que el temps ens acompanyi i que no hi hagi edificis, arbres, contaminació atmosfèrica o lumínica. L’atmosfera de la Terra dispersa la llum i dificulta l’absorció cap al nostre ull. Això provoca que arribi menys quantitat de llum en el moment que surten els planetes o s’amaguen dificultant la seva visibilitat a ull nu.

Quins planetes s’han pogut veure alineats aquests dies?

Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Urà i Neptú estan molt lluny i llevat que tinguis poders visuals es necessita un telescopi. Ara al març, Saturn i Mercuri ja queden molt baixos a l’horitzó i no es poden veure gens.

Per què son tan especials aquestes alineacions?

Aquestes alineacions de quatre o cinc planetes se solen donar cada pocs anys. Mart, Júpiter i Saturn es veuen sovint al cel; també Venus, però si els acompanya Mercuri ja és més especial, ja que orbita molt a prop del sol i això fa que només el puguem veure poc abans de sortir el sol o poc després.

Altres coses que podem fer és aprofitar la gravetat dels planetes per enviar sondes a l’espai, com ho van fer el 1977 amb les Voyager de la NASA. D’aquesta manera van poder agafar prou velocitat per catapultar-se cap a l’espai profund.