Analitzant les entranyes de la terra
Nucli extern i nucli intern de la Terra
Sabeu qui va estudiar el centre de la Terra i descobrir la discontinuïtat que separa el nucli extern del nucli intern? Inge Lehmann, una sismòloga danesa nascuda a Copenhaguen el 1888.
Què va demostrar Inge Lehmann?
Va demostrar que existeix un límit entre el que avui coneixem com el nucli extern líquid i el nucli intern sòlid de la Terra. El descobriment va ser de gran importància, ja que en aquell moment els científics creien que el nucli de la Terra només estava fet de roca fosa, envoltat d’un mantell sòlid i després de l’escorça.
Quin estudi va fer servir?
Lehmann va estudiar els terratrèmols per poder demostrar la seva teoria. Quan es produeix un terratrèmol, desencadena dos tipus principals d’ones sísmiques: les ones P, que arriben primer i impliquen una ona de compressió rodant per terra i poden viatjar a través de qualsevol classe de material líquid o sòlid, seguides de les ones S en les quals el terra tremola d’anada i tornada i no es traslladen mitjançant elements líquids.
Enregistrant dades
Va analitzar dades de diferents sismòmetres col·locats en diferents punts del món.
Era tant el que l’apassionava el tema que de vegades registrava aquestes dades en trossos de cartó arrencats de caixes de farina de civada, s’asseia envoltat d’ells al seu jardí i es desconcertava amb els números.
Una il·lustració del document de Lehmann de 1936.
Terratrèmol a Nova Zelanda
Després del terratrèmol de 1929 de Nova Zelanda, que va enviar ones P molt diferents entre si als diferents sismògrafs del món, se li va desencadenar la brillant idea! Hi havia d’haver un nucli sòlid intern dins del nucli exterior fos, que reflectia algunes ones P.
Gràcies a les ones sísmiques produïdes pels terratrèmols Inge Lehmann va publicar el 1936 l’article científic titulat “P”, confirmant la seva teoria i guanyant-se el merescut respecte de la comunitat científica.
Durant tota la seva vida es va bolcar al món de la geofísica i, el 1971, va guanyar la Medalla William Bowie: la màxima distinció de la Unió Geofísica Americana, sent la primera dona a rebre aquest guardó.
El descobriment del nucli intern va ser el major assoliment científic de Lehmann, però sens dubte no va ser l’únic. Va romandre activa en la investigació sismològica durant els seus 70 anys i es va convertir en una de les expertes mundials en la composició del mantell superior de la Terra.
Una llarga vida dedicada a la ciència. Va morir un 21 de febrer de 1993, a Copenhaguen, als 104 anys d’edat.
“Nunca percibí diferencias entre el intelecto de niños y niñas, lo que me provocó cierta decepción cuando comprobé que esta no era la actitud general”
