Aurores a latituds molt baixes
Les fascinants aurores que s’han vist a latituds molt més baixes de l’habitual, van saturar les xarxes socials divendres i dissabte. Les aurores, creades per una tempesta solar furiosa, eren una evidència molt esperada, però dramàtica, que el Sol s’acosta al pic del seu cicle d’activitat d’11 anys.
Podríem dir que el que hem vist aquests dies és només un escalfament, ja que quan el Sol arribi al seu ‘màxim’ és probable que hi hagi més tempestes solars.
Els operadors de satèl·lit, gestors de la xarxa elèctrica, i d’altres que mantenen una infraestructura tecnològica crucial, encara estan avaluant els impactes d’aquest esdeveniment històric: la tempesta geomagnètica més severa des del 2003. Però la majoria dels sistemes principals semblen haver resistit l’explosió.
Això és encoratjador, perquè com ja hem dit és probable que hi hagi més tempestes: les tempestes geomagnètiques més potents d’un cicle solar es poden produir després del ‘màxim solar’, que s’espera a finals d’any.
La causa d’aquest fenomen natural és un cúmul de taques solars, coneguda com a regió activa 3664, que va aparèixer per sota de l’equador del Sol, al costat que actualment mira cap a la Terra. El cúmul és unes 17 vegades més ample que la Terra i és, probablement, la regió de taques solars més gran i complexa observada durant el cicle solar actual, que va començar el 2019.
A partir del 8 de maig la regió activa 3664 va enviar almenys set explosions de plasma magnetitzat o ejeccions de massa coronal, corrent en la direcció de la Terra a velocitats de fins a 1.800 quilòmetres per segon.
El Sol va desencadenar explosions de plasma magnetitzat (una que es veu a la part inferior dreta d’aquesta imatge ultraviolada) durant una tempesta solar ferotge que va començar al voltant del 8 de maig. Crèdit: NASA/SDO. |
El camp magnètic terrestre ens protegeix a nosaltres i les altres formes de vida dels efectes de les tempestes solars mitjançant la redirecció de partícules nocives al voltant del planeta.
Però quan el material de les ejeccions de massa coronal xoca contra el camp magnètic, aboca energia a la part superior de l’atmosfera de la Terra. Els elements químics que hi ha, com l’oxigen i el nitrogen, s’ionitzen i brillen en diversos colors, creant aurores. Les llums solen veure’s a prop dels pols de la Terra, però el 10 de maig, a causa de la intensitat de la tempesta solar, les aurores es van veure a latituds notablement baixes, inclús a Mèxic.
En previsió de l’activitat solar extrema els operadors de la xarxa elèctrica havien pres mesures de protecció: les tempestes geomagnètiques poden induir corrents elèctrics addicionals a la xarxa, provocant talls d’energia. El servei de transmissió elèctrica de Nova Zelanda va apagar temporalment alguns circuits del país per evitar danys a l’equip.
La NASA va dir el 10 de maig que no preveia cap amenaça per als quatre astronautes nord-americans i tres russos a bord de l’Estació Espacial Internacional. Tres persones estan a bord de l’estació espacial de Tiangong de la Xina, però no hi ha hagut informes d’accions preventives.
Alguns satèl·lits van deixar de fer observacions científiques. Per exemple, l’Observatori de raigs X Chandra de la NASA va deixar temporalment de recopilar dades astronòmiques com a precaució abans de la tempesta i va guardar els seus instruments per protegir-los de les explosions de radiació.
La sonda Solar Orbiter de l’Agència Espacial Europea està gairebé darrere del Sol respecte a la Terra, cosa que li dona una visió diferent de la tempesta. La regió activa 3664 gira ara des del costat del Sol vist des de la Terra i cap al camp de visió de Solar Orbiter. En els dies vinents hauríem de tenir una millor idea de si aquesta taca solar té la intenció de seguir cap a l’altre costat del Sol.
La sonda solar Parker de la NASA, que es troba al mig d’una sèrie d’immersions a l’atmosfera exterior del Sol, es troba a la part més externa de la seva òrbita en bucle al voltant del Sol i podria proporcionar una perspectiva addicional, però les dades podrien trigar un temps fins a arribar a la Terra.
| sonda solar Parker de la NASA |
Els investigadors esperen que una ejecció de massa coronal s’enfonsi a Mart en els dies vinents. Aquesta col·lisió la va poder observar la nau espacial MAVEN de la NASA, que està orbitant el planeta vermell.https://ciencia.nasa.gov/sistema-solar/cientificos-de-la-nasa-se-preparan-para-tormentas-solares-en-marte/
Els científics esperen que el cicle solar actual assoleixi el seu punt màxim aquest any, a causa del nombre de taques solars que estan analitzant. Les tempestes més grans solen passar mesos o anys després d’aquest pic oficial. A més, a mesura que avança el cicle solar les taques solars tendeixen a aparèixer més a prop de l’equador del Sol, augmentant les possibilitats d’ejeccions de massa coronal que es dirigiran directament a la Terra en lloc de cap a l’espai.
Doncs hem d’estar preparats i si voleu anar més lluny a veure-les, no ho dubteu: aquest any és el millor.
