Científiques n’hi ha ara i sempre n’hi ha hagut

Dones Astrònomes

Continuant la nostra llista de dones astrònomes aquí n’anomenen algunes més:

Sophia Brahe. Astrònoma i horticultora, nascuda un 24 d’agost del 1559 a Dinamarca. La petita de 10 germans, entre ells el Tycho Brahe, un famós i reconegut astrònom amb qui va treballar molts anys observant el cel.

Quadre de Sophia Brahe

Tot i que la família no volia que la petita Sophia estudiés, el seu germà sempre li va donar suport, i ella molt aviat va demostrar aptituds per la química, l’horticultura i, sobretot, per l’astronomia.

Es va anar formant de manera autodidacta, ja que en aquell temps les dones no eren acceptades a la universitat. Va fer classes particulars de matemàtiques, música, astrologia, alquímia, medicina, genealogia i literatura clàssica. Al veure com es formava la seva germana, Tycho Brahe la va agafar com ajudant.

Junts van fer tot tipus d’observacions i algun que altre descobriment. Sophia va participar en la confecció del catàleg d’estrelles del seu germà i en l’observació del gran cometa del 1577. https://es.wikipedia.org/wiki/Gran_Cometa_de_1577

Viuda molt jove, va administrar les propietats de la família i va esdevenir una experta en horticultura. Els seus aprenentatges en química (abans coneguda com alquímia) li van servir per fabricar remeis molt apreciats entre l’alta societat de Dinamarca.

Tot i el poc suport dels seus pares, obligada a casar-se molt jove, viuda en dues ocasions, i moments de ruïnosa economia, no va parar d’estudiar, sent un exemple de coneixement per les dones.

Maria Cunitz. Astrònoma seguidora de Kepler nascuda un 22 d’agost del 1610. Va néixer a Wołów (Silèsia, Polònia).

Escultura de Maria Cunitz

Filla de pares benestants i cultes. Això li van permetre tenir una bona educació. Un dels tutors que va tenir, metge i molt aficionat a l’astronomia, esdevingué el seu marit uns anys més tard.

Gairebé amb deu anys Maria parlava hebreu, grec, llatí, alemany, polonès, italià i francès. Entre d’altres també va obtenir coneixements en medicina, història i matemàtiques. En aquell temps podríem dir que Maria era una privilegiada. Degut als seus coneixements i aportacions a la ciència era coneguda com la Palas de Silèsia (déu de la saviesa segons la mitologia grega).

En el transcurs de les seves observacions va examinar les Tablas rudolfinas de Kepler, basades en les observacions de Tycho Brahe en les que va trobar errors i considerà que els mètodes de càlcul eren massa complexos. Va proposar corregir i simplificar i així va néixer el seu gran llibre Urania Propitia, escrit en alemany i llatí.

https://www.historyofinformation.com/detail.php?entryid=4087

Un cràter de Venus porta el seu nom: Cunitz

Elisabetha Koopman Hevelius. Astrònoma polonesa nascuda el 1647 a la ciutat de Danzig (actualment Gdansk). Des de ben petita ja sentia fascinació per l’univers, cosa que la va portar a apropar-se a un dels grans astrònoms de la ciutat on vivia, Johannes Hevelius, astrònom de renom i que disposava a casa seva d’un observatori.

Gravat de Elisabetha observant el cel amb un octant de llautó.

Tot i la seva joventut, Elisabetha, tenia molts coneixements de matemàtiques, càlcul i llatí – llengua que feia servir per escriure’s amb altres científics.

Amb el Johannes es veien tot sovint i els lligava una promesa, la que ell li havia fet, «un dia quan siguis gran t’ensenyaré les meravelles del cel». I així va ser: tan bon punt ella va considerar que estava preparada, va anar cap a l’observatori, quan va fer els 15 anys. Quina emoció! Allà a casa seva tenia tot d’artefactes construïts per ell! La gran finestra a l’univers!

Van observar i descriure taques solars, cartografiar la lluna, descobrir la libració lunar i 4 cometes i començar a elaborar un catàleg d’estrelles, entre altres.

Johannes va morir el 1687 i Elisabetha, que es va convertir amb la seva esposa als 16 anys, va continuar amb la feina que havien estat fent plegats.

Va acabar i publicar tres llibres de Johannes Stellarum Fixarum (1687), Firmamentum Sobiescianum, sive Uranographia (1690) i Stellarum Fixarum (1690), que incloïa un catàleg d’estrelles i un atles de constel·lacions explicant la posició exacta de més de mil cinc-centes estrelles, obtingudes a ull nu, sense cap telescopi.