Consells per mirar el cel de nit i què podem veure durant els mesos d’estiu
On puc observar millor el cel?
Als afores de les ciutats, on hi hagi poca llum al voltant, i en un lloc més aviat alt per evitar boires.
Tot i que triar un bon lloc també dependrà del que vulguis observar. Per exemple, el nucli brillant de la Via Làctia generalment es veu cap al sud, així que assegura’t que no hi hagi una serralada muntanyenca alta que bloquegi la teva vista. Altres factors a tenir en compte són els vents, les temperatures i fins i tot el fum dels incendis forestals, entre altres.
I si vull observar moltes estrelles?
Si vols observar estrelles el millor moment respecte a la lluentor de la lluna són les dues setmanes abans i després de la fase de lluna nova. En aquesta fase està oculta tota la nit o s’ocultarà un parell d’hores després de la posta del sol, o no sortirà fins a les hores prèvies a l’alba.
I la lluna?
Per observar la lluna el millor moment és quan està en fase creixent. En aquesta fase el sol l’il·lumina des d’una posició de 90 graus exactes i es poden apreciar millor els relleus dels cràters, mars i muntanyes. La zona sud és molt interessant: és una de les zones més antigues de la superfície lunar i està plena de cràters.
Què haig de fer o portar per fer una bona observació?
Primer de tot paciència i moltes ganes!
I tant si vas sol/a o amb bona companyia és aconsellable, sobretot si és la primera vegada, anar-hi de dia, per veure els topants que pugui haver-hi, com la fauna del voltant, camins, restriccions… La llum ideal per poder veure el camí i que no et molesti per contemplar estrelles és una llanterna de cap amb una llum led vermella.
També és convenient portar aigua, alguna cosa per picar, roba per si es gira fresca, un bon calçat, i si voleu també podeu posar-hi alguna cosa per estirar-nos a terra o seure. I si podeu disposar d’un telescopi o prismàtics, podreu apreciar molt més els detalls superficials.
Finalment, dóna temps a què els teus ulls s’adaptin a la foscor, farà falta una mitja hora o més perquè la teva visió s’adapti a l’entorn.
Què veure al cel d’estiu?
En aquestes 93 nits que té l’estiu podem contemplar la lluna. Com hem dit, el millor moment és en fase creixent. També veurem alguns planetes, constel·lacions, cúmuls* d’estrelles i, per descomptat, atrapar algun meteor o cua d’estel.
En aquestes imatges podràs observar les diferents fases de la lluna.
El 25 de juny la lluna estarà nova, per tant, no es podrà observar, però en canvi serà ideal per contemplar la Via Làctia, estrelles, cúmuls* i altres estructures de cel profund.
El dijous 3 de juliol, com a curiositat, es produirà l’instant en què la Terra es trobarà més lluny del Sol de tot l’any, anomenat afeli. Quan això passa, la distància del nostre planeta al sol és de més de 152 milions de quilòmetres.
Algunes constel·lacions i cúmuls d’estrelles a destacar
Començarem per l’Ossa Major o popularment el carro gran o cullerot, ja que és l’associació estel·lar més propera al sistema solar i ens guiarà pel cel nocturn. Si partim de les dues estrelles Merak i Dubhe del final del carro i comptem fins a 5 vegades la mateixa direcció, arribarem a Polaris, l’estrella polar, que està a la cua de l’ossa petita i ens indica el nord.
Escorpí, amb la seva estrella Antares una Supergegant roja (no confondre Antares amb el planeta Mar). De fet, Ares és el nom grec del déu Mart, el nom de l’estel es podria traduir com a “rival de Mart”, “contra Mart” o “oposat a Mart”. Antares és una supergegant vermella. Si fos col·locada al centre del sistema solar arribaria a ocupar fins a entre les òrbites de Mart i Júpiter.
En aquesta zona també destacarem poder observar M6, el Cúmul obert de la Papallona, que està a uns 1.600 anys llum de la Terra.
Sagitari o l’arquer, també coneguda com la tetera, on l’estiu sembla que la tetera fumeja apuntant cap al centre misteriós de la Via Làctia. En la mitologia Sagitari és un centaure, meitat home, meitat cavall que apunta amb una fletxa cap al seu veí Escorpí.
El gran cúmul de Sagitari i el cúmul globular M55: el cúmul més gran que orbita la Via Làctia a 15.800 anys llum de la Terra i fa uns 150 anys llum de diàmetre.
l el gran cigne, que segueix la Via Làctia cap el sud. La seva estrella més brillant és Deneb, a la cua, situada a 2.600 anys llum, i també destacarem Albireo que a ull nu sembla una sola estrella, però que en realitat és doble. Ens encantarà si podem observar-la amb telescopi. Albireo A vermella que està a uns 328 anys llum i Albireo B blavosa a 389 anys llum.
La Lira, amb la seva estrella Gegant blanca Vega, que és la cinquena més brillant del cel i es troba a només 25 anys llum de la Terra.
Amb telescopi podríem observar M57, la nebulosa de l’anell a 2.300 anys llum de la Terra.
Àguila, amb la seva estrella Altair a uns 16 anys llum de distància; just aquestes estrelles formen el triangle d’estiu.
Cassiopea, la W, durant les nits de primavera i estiu de l’hemisferi nord, és una W quan es troba per sota de Polaris, mentre que a l’hivern i des de latituds del sud es veu per sobre de Polaris (és a dir, més a prop del zenit) i la W apareix invertida.
El Bover que té forma de corbata amb la seva gran estreta Arturus, la tercera més brillant del cel. En grec antic significa el guardià de l’Ossa; gegant roja a 36 anys llum.
Corona Boreal, la Corona de l’Ariadna, amb uns 36 estels visibles a ull nu. La més brillant Alfecca, també coneguda com a Gemma.
Verge, deessa del blat i de l’agricultura amb la seva estrella Spica a la mà, una gegant blava a 260 anys llum.
Balança, situada entre verge a l’oest i escorpí.
El Dofí: la seva estrella més brillant és Sualocin, estel blanc que gira molt ràpid sobre si mateix. És el dofí que va enviar Neptú a buscar a Salàcia perquè es casés amb ell. Salàcia apareix representada com una dona bella que condueix un carro en forma de petxina i envoltada d’animals marins.
La Serp, Draco, l’estrella Thuban va ser l’estrella polar entre el 2900 i el 2700 a.C. Thuban la tercera de la cua a 309 anys llum del sistema solar.
Un dels objectes a observar del cel profund a Draco és la nebulosa de l’Ull de gat.
Hèrcules és la cinquena més gran. No té moltes estrelles significatives. Hi ha el cúmul globular més brillant de la Via Làctia M13, a 25.000 anys llum de la Terra.
Cúmul doble de Perseu a 7.600 anys llum a la constel·lació de Perseu.
Alguns planetes a observar?
Mercuri al capvespre. Juny i juliol el podem veure mirant cap a l’oest poc després de la posta de sol.
Mart, abans de les 23h fins principis d’agost, fent companyia a l’estrella Regulus, el cor del lleó, per ponent.
Saturn, a partir de les 23h des de principis d’agost, per llevant.
Quines cues d’estels podem veure?
Juny:
Ariètids: el seu període d’activitat es troba entre el 14 d’abril al 24 de juny, amb un màxim el 10 de juny. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Àries. Els ariètids, juntament amb els Perseids, són la pluja de meteors diürna més intensa.
Boòtids: el seu període d’activitat es troba entre el 22 de juny al 2 de juliol, amb un màxim el 27 de juny. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bootis.
Juliol:
Píscids australs: són una pluja de meteors menor. El seu període d’activitat es troba entre el 15 de juliol i el 10 d’agost, amb un màxim el 29 de juliol. El radiant es troba a la constel·lació del Peix Austral.
Capricòrnides, el seu període d’activitat es troba entre el 3 de juliol i el 15 d’agost, amb un màxim el 29 de juliol. Radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn.
Aquàrids australs: el seu període d’activitat es troba entre el 12 de juliol i el 23 d’agost. Amb un màxim el 30 de juliol. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari.
Agost:
Pluja d’estels dels Perseids o llàgrimes de Sant Llorenç. El seu període d’activitat es troba entre el 17 de juliol i el 24 d’agost, amb un màxim el 12 i 13 d’agost. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu.
Cígnids o kappa-cígnids són una pluja de meteors menor que té lloc durant l’agost, juntament amb els Perseids. Radiant constel·lació del cigne.
Setembre:
Tàurids del Sud, amb un llarg període d’activitat entre el 10 de setembre i el 20 de novembre, el màxim cau el 10 d’octubre. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Cetus.
*Els cúmuls globulars són grans esferes de milers o milions d’estrelles juntes per la seva pròpia gravetat. No s’han observat formacions d’estrelles, per tant, podem dir que són velles i pobres amb elements metàl·lics.
*Els cúmuls oberts al revés dels globulars tenen centenars o milers d’estrelles joves formades d’un mateix núvol molecular.
Algunes aplicacions per guiar-se en el cel:
Aplicació gratuïta d’observació d’estrelles que utilitza la càmera per detectar i identificar amb precisió els objectes celestes en el cel, de dia o de nit.
Identifica estrelles, constel·lacions, planetes, satèl·lits, asteroides, cometes, ISS, Hubble Space Telescope i altres cossos celestes en temps real al cel sobre tu. Tot el que has de fer és apuntar el dispositiu al cel.
Identifica les estrelles, constel·lacions, planetes, estels, satèl·lits (com l’Estació Espacial Internacional) i altres objectes de cel profund, en temps real en el firmament en només uns segons orientant el teu telèfon cap al cel!
SkySafari6 Plus va més enllà de la majoria de les aplicacions bàsiques de mapes estel·lars d’astronomia en proporcionar-te un simulador espacial complet i control de telescopi.
Bon viatge pel cel d’estiu!
