Cel Obert

Dones científiques: Hipàtia

Començarem per una frase que va dir Jill Tarter «Ser científica significa que nunca debes crecer. Nunca debes de parar de preguntarte por qué».

Hi haurien d’haver més científics en general: homes i dones, i aprofitant que aquest 11 de febrer és el dia internacional de la nena i dona a la ciència, ho dedicarem a elles, perquè és ben veritat que en aquest món, depenent de l’època que han nascut, ho han tingut més que difícil que ells. És per això que els hi volem dedicar un pensament i donar les gràcies, a totes elles.

No voldria deixar-me’n cap, tot i que n’hi ha algunes que, pels motius que hem comentat abans, fins i tot és difícil tenir-ne constància o memòria.

Des d’Agnòdice passant per Sonia Fernandez… Doncs, ja que ens apassiona l’astronomia, n’agafarem una d’elles, que consta va ser la primera dona matemàtica i astrònoma de la història. Hipàtia o Hipàcia d’Alexandria: filòsofa ,matemàtica, astrònoma, escriptora, inventora i astròloga,neoplatònica. Filla de Teó (Theon), matemàtic i cap de la Biblioteca d’Alexandria. Que va tenir un paper important a instruir-la.





No consta massa informació sobre ella, tenim alguns escrits dels seus deixebles, però això pot donar peu a què algun s’hagi canviat o poetitzat. Però el que sí que sabem de ben cert és que va ser una gran dona dedicada a la ciència, brillant en el camp de les matemàtiques i d’altres ciències. Per aquells temps, on encara alguns creien que la Terra era el centre de l’univers, ella amb els seus estudis derivats de l’Escola neoplatònica, amb creences dels pitagòrics, instruïa als seus alumnes, però això sí, respectant la religió de cada un, cosa que donava peu a tenir tants deixebles que venien d’arreu del món a l’escola d’Alexandria, on ella feia les classes.

Hipàtia, representada per Rafael en “L’Acadèmia d’Atenes”
 
Va fer càlculs matemàtics dels moviments dels planetes al voltant del sol, trets d’uns escrits del Ptolomeu a Les Tables o Cànon Astronòmic.


Sabem gràcies als escrits d’alguns dels seus deixebles, que va confeccionar un planisferi celeste (Història), i un areòmetre per pesar els líquids.

Pels seus coneixements va tenir veu a la política, i tant pagans com cristians recorrien a ella per obtenir savis consells.
El 17 d’octubre de 412 va ser el fi del somni d’Alexandria, per culpa de Ciril, que va ser anomenat bisbe.

Alexandria es va enfonsar en una violència extrema. Els assassinats entre grups de creences diferents succeïen contínuament.



Per Ciril, la influència de Hipàtia entre els alts càrrecs de la política imperial i municipal, representava una amenaça.


Retrato imaginario de Hipatia per Rafael Sanzio (1509-1510).



Va néixer el 370 i va ser assassinada el 415, quan només tenia 44 o 45 anys.


Isabel-Clara Simó li va dedicar el poema Hipaties, la sàvia.


El patriarca va atiar gent estúpida com ell
avisant-los del perill: que Hipaties
era un esguerro i que portaria malalties i dissort.

Cremar vives dones cultes i llestes
és una tradició antiga, és la mort que propicia
el fanatisme emboscat en el cor fosc
dels prepotents.







En el seu honor dóna nom a un cràter de la lluna: Hypatia.