El telescopi espacial James Webb

Aquí el tenim! El telescopi espacial James Webb, aquesta fantàstica obra d’enginyeria que ens permetrà observar l’univers com mai fins ara. Poder captar les imatges més remotes ens canviarà la nostra perspectiva de l’univers i com no, la de la nostra pròpia existència.

Últimes comprovacions del telescopi espacial James Webb abans de posar-lo en marxa, a les instal·lacions de Northrop Grumman a Redondo Beach, Califòrnia.

És preveu llançar el Telescopi espacial James Webb després de molts imprevistos el 25 de desembre del 2021 a bord del coet Ariane-5 que es llençarà des del Port Espacial d’Europa a la Guaiana Francesa, a la costa nord-est de Amèrica del Sud.

https://www.esa.int/Space_in_Member_States/Spain/El_lanzamiento_de_la_mision_Webb_previsto_para_el_18_de_diciembre_de_2021

És un programa internacional liderat per la NASA juntament amb els seus socis ESA (Agència Espacial Europea) i l’Agència Espacial Canadenca.

Constitueix una missió amb aportacions de milers de científics, enginyers i altres professionals de més de 14 països.

Alguns membres de l’equip.

Després del llançament, Webb passarà un període de posada en marxa de sis mesos ple d’acció. Moments després de completar un viatge de 26 minuts a bord del vehicle de llançament Ariane 5, la nau espacial es separarà del coet i la seva xarxa solar es desplegarà automàticament.

Un cop es comenci a desplegar el telescopi els instruments entraran a l’ombra i començaran a refredar-se. Durant les setmanes següents, l’equip de la missió supervisarà que no falli res. Es desplegarà el trípode de mirall secundari, el mirall primari, i els instruments s’encendran lentament cap a l’òrbita prescrita.

Trigarà un mes a volar a la seva ubicació, i no orbitarà a la Terra si no a gairebé un milió de quilòmetres de distància.

Webb orbitan com es veu des de dalt del pol nord del Sol i com es veu des de la perspectiva de la Terra. Michael McClare / Aaron E. Lepsch / Josh Masters a través del Goddard Space Flight Center de la NASA

Anirà desplegant-se lentament a mesura que avança. Tot controlat des de la Terra per resoldre qualsevol problema que pugui sorgir.

Quan s’hagi refredat i estabilitzat a la temperatura adequada es produiran diversos mesos d’alineacions a la seva òptica i calibratges dels seus instruments científics.

Webb és el que es coneix com un telescopi anastigmàtic de tres miralls: un mirall principal que és còncau, el secundari que és convex i funciona lleugerament fora de l’eix, i el tercer elimina l’astigmatisme resultant i també aplana el pla focal; això també permet un camp de visió més ampli.

El mirall secundari és el mirall rodó situat al final de les barres llargues, que es pleguen en la seva configuració de llançament. Aquests miralls estan recoberts d’una fina capa d’or que els optimitza per reflectir la llum infraroja.

Els científics i enginyers van determinar que un mirall primari havia de mesurar 6,5 metres de diàmetre per calcular la llum d’aquestes galàxies tan distants. Un mirall tan gran no s’havia llançat mai a l’espai. Construir-lo ha sigut un gran desafiament.

L’equip Webb va decidir fabricar els segments mirall a partir de beril·li, que és alhora fort i lleuger. Cada segment pesa aproximadament 20 Kg.

Més info https://www.jwst.nasa.gov/content/observatory/ote/mirrors/index.html

Els miralls són plegables en segments perquè puguin cabre en un coet, desplegant-se després del llançament. Cadascun dels 18 segments de mirall amb forma hexagonal fa 1,32 metres de diàmetre. El mirall secundari fa 0,74 metres de diàmetre.