Eclipsi total de sol el 12 d'agost del 2026
Ei! Ja ens anem preparant per rebre un dels espectacles més rars de veure i fascinant del cel: un eclipsi total de Sol que es podrà observar també des de Catalunya el 12 d’agost del 2026!
Eclipsi solar de l’11 d’agost de 1999
Perquè hi hagi un eclipsi de sol la lluna ha d’estar en fase nova, és a dir, aquella lluna que surt de dia i que la cara que mirem des d’aquí la Terra no està il·luminada pel sol. A més, també ha d’estar en el mateix pla aparent vist des de la Terra, el que en diem “en conjunció Terra-Sol”. Això es dona ocasionalment, ja que la Lluna no orbita en el mateix pla exacte que el sol i la Terra.
Encara que els eclipsis solars ocorren amb una certa regularitat, rares vegades creuen en el mateix lloc.
Pot haver-hi diferents tipus d’eclipsis: anul·lar, quan la lluna no el cobreix del tot; parcial, quan només cobreix una part del sol; híbrid, quan de vegades pot canviar d’anul·lar a total a mesura que l’ombra de la lluna es desplaça sobre el planeta Terra; i total, quan la lluna cobreix totalment el sol. En aquest moment la Lluna es troba a prop del perigeu (el seu punt més proper a Terra a uns 356.000 km).
A la Terra d’eclipsis de Sol n’hi poden haver entre 2 a 5 cada any, i de totals, de mitjana, cada un o dos anys; i només cada 18 anys en la mateixa localització. A aquest període de temps en diem Saros.
Des de fa molts anys ja coneixien un cicle Saros o període de 223 llunes (equivalent a 6.585,32 dies) després del qual la lluna i la Terra tornen aproximadament a la mateixa posició en les seves òrbites i es poden repetir els eclipsis en els mateixos llocs.
Tenint en compte això podem calcular que cada 18 anys, 11 dies i 8 hores, aproximadament, es repeteix el cicle, tot i que la zona de la Terra des de la qual es poden observar es desplaça més de 120 graus de longitud cap a l’oest.
L’eclipsi del dia 12 d’agost del 2026 començarà a la costa de la mar de Làptev, al nord de Rússia. Travessarà les regions polars del nord i la banda on es veurà més bé l’eclipsi recorrerà Groenlàndia i tindrà el seu màxim a l’altura de la costa nord-oest d’Islàndia, d’on baixarà per l’oceà Atlàntic cap a la península Ibèrica, on travessarà alguns indrets dels Països Catalans.
Concretament, es podrà veure l’eclipsi total a les ciutats de Lleida, Tarragona, Castelló de la Plana, València i la Palma. En canvi, Barcelona, Girona, Alacant, Andorra la Vella i Perpinyà quedaran fora de l’àrea de totalitat i el veuran com a eclipsi parcial.
El mapa mostra la trajectòria de l’eclipsi; la línia blava central marca la millor ubicació per a observar-lo.
No ens ho podem perdre! La totalitat d’aquest eclipsi serà visible a última hora de la tarda i a sobre tindrem doble espectacle ja que també coincidirà amb la pluja d’estels els Perseids!
Mapa interactiu:
http://xjubier.free.fr/en/site_pages/solar_eclipses/TSE_2026_GoogleMapFull.html
Us informarem d’on farem l’activitat per si voleu venir!
Des de Lleida ciutat. (Foto Stellarium)
No mireu mai el sol directament! Aquí van uns quants consells:
Els sol emet radiació d’infraroig, que no la veiem i, per tant, no ens pot perjudicar.
Però també emet llum ultraviolada, és a dir, rajos UV-A, UV-B y UV-C. Tot i que l’atmosfera ens protegeix, els UVA i UVC arriben a l’atmosfera i aquests sí que ens perjudiquen l’ull, que és molt sensible en aquest tipus de llum, i podríem rebre greus cremades. Per tant, no es pot mirar l’eclipsi sense protecció.
Recomanem fer servir filtres espacials del número 14 i mirar l’eclipsi a través d’un telescopi sempre que es pugui. També podeu fer servir una cambra fosca; aquí t’expliquem com fabricar la teva! celobert.net/apren-astronomia
No fer servir mai ulleres de sol, binocles, radiografies, càmeres de fotos ni res que no estigui homologat. L’ull cremat no produeix dolor, però pot tenir greus efectes de visió i hauràs d’anar immediatament a l’oftalmòleg.
Vinga! Que ens agafi ben preparats i comença el compte enrere!!
