Elisabetta (Betty) Pierazzo
Qui era Elisabetta
Coneguda com a Betty, va ser una investigadora i astrofísica italiana, nascuda a Noale, Itàlia, el 1963. Després de traslladar-se als Estats Units, va ensenyar en el Departament de Ciències Planetàries de la Universitat d’Arizona a Tucson. És una corporació privada sense ànim de lucre dedicada a l’exploració del sistema solar, on va formar part de l’equip científic durant nou anys fins a la seva prematura mort per càncer el 2011.
Estudiava quins efectes poden produir els impactes de meteorits en l’evolució del medi ambient i el clima, així com en l’origen i evolució de la vida.
La seva tasca va anar des d’oferir informació detallada sobre les conseqüències que va produir l’impacte del cràter de Chicxulub, una d’elles l’extinció dels dinosaures, fins a l’estudi de la capa de gel de la lluna Europa de Júpiter. Estava interessada en l’auge de la vida i explorava el lliurament d’orgànics per cometes. També va estudiar la creació de sistemes hidrotermals subterranis per impactes que podrien haver estat llocs favorables per a la vida a Mart.
Va fer diverses aparicions en mitjans nacionals i internacionals (incloent-hi especials del National Geographic Channel) en el programa “Univers Conegut” per parlar entre altres sobre la formació del cràter meteorític a Arizona (el cràter més gran de la superfície de la Terra a 1.740 m d’elevació i amb un diàmetre d’uns 1.200 m i gairebé 170 m de fondària).
Betty Pierazzo entrevistada per National Geographic al cràter Barringer.
Va formar part de nombrosos comitès de revisió de la NASA, va ser editora associada de Meteoritics and Planetary Sciences, va revisar articles per a diverses revistes científiques, va organitzar tallers i trobades internacionals sobre cràters d’impacte i va ser organitzadora de la reunió de la Meteoritical Society de 2007 celebrada a Tucson, Arizona.
Lluitadora fins a la mort
En els seus últims sis mesos, la Betty va lluitar contra una forma rara de càncer. En l’última setmana de la seva vida, enmig de la quimioteràpia, corregia treballs de classe, col·laborava en treballs de recerca, escrivia ressenyes i preparava propostes educatives amb els seus companys, i així i tot, sempre trobava temps per passar bons moments amb la família i amics, renoi!, com diem a les nostres activitats escolars, una persona admirable!
Reconeixement
En la seva memòria un asteroide porta el seu nom (Planeta Menor 15339 Pierazzo), i el 2015, un cràter a l’altra banda de la Lluna va ser batejat en el seu honor. També el 2015, una escola a Noale, Itàlia (la seva ciutat natal), va ser batejada en el seu honor (Istituto Comprensivo di Noale Elisabetta “Betty” Pierazzo).
Betty va inspirar a innombrables persones. Va néixer un 4 de juliol de 1963 i va morir a Tucson a casa seva un 15 de maig de 2011. Tenia 47 anys, i avui l’equip de dones de Cel Obert planetari mòbil li volem fer un petit homenatge recordant-la i afegir-la a la nostra llista de científiques. I tant de bo serveixi per inspirar-ne alguna més.
Més entrades
Com diem dins del planetari mòbil, és una cicatriu produïda per l’impacte d’un meteorit provinent d’un asteroide o cometa. Per això la majoria dels cràters del sistema solar són cràters d’impacte i solen deixar unes marques circulars.