ELLES, LES CIENTÍFIQUES
Continuant la nostra llista d’astrònomes, avui coneixerem a:
Caroline Lucretia Herschel 1750-1848
Caroline va desenvolupar mètodes d’exploració del cel, va ajudar a construir telescopis, va estudiar sistemes binaris i va catalogar un nombre força important d’estrelles. Va ser nomenada membre honorari de la Reial Societat Astronòmica britànica i va rebre la Medalla d’Or de Ciències del rei de Prússia. Un altre rei, el britànic Jordi III, li va concedir un salari de 50 lliures anuals, la qual cosa la va convertir en la primera astrònoma professional de la història.
Va descobrir un miler d’estels dobles, vuit cometes, tres nebuloses i va escriure dos catàlegs astronòmics.
Caroline va patir verola als 3 anys, deixant-li la cara marcada. Als 11 anys va patir tifus, que li va retardar el creixement. El seu pare i la seva mare van creure que seria difícil per a Caroline trobar un marit. La seva mare va decidir que aleshores s’hauria de convertir en la criada domèstica de la família.
Un cràter de la lluna porta el seu nom. també un cometa , i un asteroide.
Els ulls d’ella, en la glòria, estan tornats cap als cels estrellats. Aquest és l’epitafi en la seva tomba, que ella mateixa havia escrit.
Wang Zhenyi 1768-1797
Wang Zhenyi va passar la seva infantesa entre els llibres de la biblioteca del seu avi, qui li va despertar l’interès per l’astronomia. Això sumat al fet que el seu pare era un destacat expert en medicina, podem dir que va tenir uns dels millors mestres en astronomia i medicina, entre altres.
Va estudiar els eclipsis lunars investigant amb models que ella mateixa construïa al jardí de casa seva. Aquesta astrònoma xinesa, tot i la seva curta vida, va tenir una producció intensa. Va escriure dotze llibres sobre astronomia i matemàtiques entre els quals cal destacar algunes observacions sobre les formes i figures, dedicat a les posicions estel·lars. Va descriure el cosmos i la relació que hi té la Terra. També va recopilar dades sobre el temps atmosfèric per preveure i combatre les sequeres i inundacions que devastaven la seva regió.
Wang Zhenyi va ser una dona increïble, una científica autodidacta i lluitadora. Amb tot el que va aportar és normal que la Unió Astronòmica Internacional l’any 1994 li donés el seu nom a un cràter del planeta Venus.
Cecilia Payne-Gaposchkin 1900-1979
Tot i nascuda a la Gran Bretanya, Payne va dur a terme la seva tasca científica a la Universitat de Harvard. Va escriure una tesi doctoral en aquest centre (la primera obtinguda per una dona en l’àrea d’astronomia). És gairebé sorprenent pensar que abans de 1925 la humanitat sabia molt poc sobre la composició de les estrelles. Payne va ser la primera persona a adonar-se de l’abundància d’hidrogen a les estrelles i a l’univers en general.
Malgrat mantenir-se lligada a Harvard durant quasi dues dècades, fins a l’any 1938 no fou considerada astrònoma oficial. El 1956 es convertí en la primera dona professora associada d’aquesta universitat. La seva gran passió per l’astronomia la va convertir en una científica incansable i una inspiració per a milers de grans dones científiques.
Un indici cap al seu futur com a astrònoma i astrofísica va sorgir quan Cecilia tenia només deu anys i va veure, immòbil, com un meteor travessava el cel nocturn.
Una de les físiques més destacades d’Austràlia i una pionera en el camp de la radiofísica i de la radioastronomia. Feminista lluitadora i científica revolucionària dels anys quaranta, època en què les dones patien una gran discriminació.
El seu treball es va basar en l’estudi d’una tècnica nova en aquell moment per al tractament del càncer: la radiologia. A més de determinar aspectes tan importants com que el magnetisme de la Terra no afecta els éssers vius. Va realitzar estudis sobre la distribució de longituds d’ona de radiacions disperses en un mitjà travessat per Raigs X o gamma. Gràcies a aquells treballs va obtenir el seu Màster en Física en 1936. Desgraciadament, el projecte es va cancel·lar, ja que les oportunitats per a la promoció acadèmica o científica de les dones de l’època eren nul·les.
Durant la Segona Guerra Mundial, es va dedicar a un treball secret investigant el radar. Va ser l’experta en la detecció d’aeronaus mitjançant pantalles PPI (Plan Position Indicator).
La seva carrera va caure en picat al 1951, amb 39 anys, quan va néixer el seu primer fill. Les ajudes i baixes per maternitat en aquella època eren impensables i es va veure forçada a escollir entre la investigació o la família. Va morir el 25 de maig de 1981, tres dies abans de complir els 69 anys, per culpa de l’Alzheimer.
Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot
pensar de forma errònia és millor que no pensar.
Hipàtia d’Alexandria
