Equinocci ve del llatí aequinoctium, que significa “nit igual”: durant els equinoccis la nit i el dia tenen la mateixa durada.
Els equinoccis marquen les estacions, dins l’equador celeste: aquest gran cercle imaginari que envolta el centre de la Terra. Està inclinat 23º 27′ respecte al pla de l’eclíptica, aquest gran cercle també imaginari sobre un fons aparentment d’estrelles fixes, camí per on, vist des de la Terra, es desplaça el sol, planetes i altres cossos.
En el moment que l’equador celeste passa pel centre del Sol, els raig de sol arriben d’igual manera a tot el món.
Aquest fenomen passa dos cops a l’any, equinocci de primavera als vols del 20 de març, quan el Sol creua l’equador celeste, passant de l’hemisferi sud al nord; i l’altre de tardor, entre el 22 o 23 de setembre, quan el Sol creua l’equador celeste passant de l’hemisferi nord al sud.
En els equinoccis veiem el Sol sortir exactament per l’est i pondre’s cap a l’oest.
Equinocci de primavera vist des del Satèl·lit ambiental operatiu geoestacionari
Els equinoccis també reben el nom de punt d’Àries o punt vernal, (a la primavera) o punt libra (balança) a la tardor. Això es degut a que antigament coincidien en aquestes constel·lacions, a causa de la precessió dels equinoccis moviment de l’eix de la Terra respecte a l’eclíptica.
Que tingueu un bon equinocci!
En aquesta foto feta des de l’espai podem observar la il·luminació de la superfície terrestre al llarg de l’any 2010-2011. Esquerra dos solsticis d’estiu i hivern, i dreta, dos equinoccis, primavera i tardor. NASA