Els planetes del sistema solar
Els planetes (del grec, estels errants) són cossos que no tenen llum pròpia, giren al voltant d’una estrella, són prou grans com perquè la seva pròpia gravetat els faci voltar, i tenir tot el seu voltant net d’objectes petits. Actualment segons la UAI (Unió Astronòmica Internacional) en el nostre Sistema Solar per ordre de distància al Sol, hi ha 8 planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, els planetes que es van formar a partir de materials més sòlits i pesants, com la roca i el metall. I Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, els gegants gasosos, més massius fets principalment de material gasós.
Els astrònoms de l’antiguitat van observar que algunes llums es movien en relació a altres estrelles. Els grecs els hi van posar el nom de planetes asteres (estrelles errants). I d’aquí deriva la paraula planeta. Gairebé en totes les civilitzacions, quasi tothom creia que la Terra era el centre de l’univers i que tots els planetes orbitaven al seu voltant, una idea que sovint s’explica també en activitats escolars relacionades amb la història de l’astronomia.
Acceptada la teoria heliocèntrica en el s.XVII (en la que el Sol és el centre del sistema solar i tots els planetes orbiten al seu voltant), la Terra va ser considerada planeta, el Sol com estrella, i la lluna com a satèl·lit de la Terra (acompanyant).
El sistema Solar esta situat en el braç d’Orió-Cigne, a uns 28.000 anys llum del centra de la galàxia on vivim. Via Làctia.
Els planetes es varen formar aproximadament uns 4.500 milions d’anys, igual que el Sol. Tots giren a la mateixa direcció al voltant del Sol (de translació), d’oest a est. I al mateix temps entre altres moviments, també giren sobre ells mateixos (rotació), tot i que la composició, grandària, inclinació, i distància del Sol entre altres, provoca que cada un d’ells es bellugui de forma diferent.
Els planetes es van formar a causa de l’explosió d’una supernova. Aquesta explosió va crear una nebulosa (núvols de gas i pols); que es va comprimir col·lapsant, i amb aquesta matèria es formà un disc. En el centre d’aquest disc, es formà una protoestrella envoltada d’un disc protoplanetari rotant. Cada cop hi havia més massa per formar cossos. A les zones internes del disc, es formaren cossos petits planetesimals atreien la matèria que té més a prop gràcies a la seva influència gravitatòria. Aquestes concentracions cada cop són més denses fins que col·lapsen formant protoplanetes (cossos de grandària similar a la lluna) i planetes quan ja tenen un diàmetre superior a la Lluna.
 |
Imatge real d’una nebulosa protoestelar |
Aquesta imatge va ser presa pel radiotelescopi gegant (ALMA), a Chile. HL Tauri està a 450 anys llum de distància a la constel·lació de Taure.
Quan la protoestrella creix prou per formar una estrella, el disc que ha quedat de tot el procés s’elimina cap a fora, a causa del vent solar i altres efectes. Tot i que encara hi pot haver protoplanetes orbitant a l’estrella, amb el temps col·lisionaran i formaran un únic planeta més gran, o deixaran material, que capturaran protoplanetes més grans o altres planetes. Els més grans capturen més matèria per formar-se com a planetes. La resta de protoplanetes que han esquivat col·lisions es formen com a satèl·lits naturals de planetes capturats per la gravetat d’aquest, o van a parar en cinturons d’altres objectes o ser planetes nans.
Planetes nans: Ceres, Plutó,Haumea,Makemake i Eris. Alguns que també poden estar a la llista són: Orc, Sedna, Quaoar, Caront, 2002 TC302, Varuna, 2002 UX25, 2002 TX300, Ixió, i 2002 AW197.
Segons últims estudis de la NASA, Ceres expulsa guèisers d’aigua cap a l’espai, cosa que fa pensar, que podria tenir components orgànics aptes per formar vida.
Cossos Menors: Asteroides, la majoria en el cinturó d’asteroides, entre Mart i Júpiter (Ceres és el cos més gran d’aquest cinturó). cometes, meteoroides.
Objectes transneptunians Cossos congelats que orbiten més enllà de Neptú, fets de roca, pols i gel.
Cinturó de Kuiper Centenars de milers de cossos, que formen un anell situat a continuació de l’òrbita de Neptú (Plutó, Makemake).
Disc dispers Objectes expulsats del Cinturó de Kuiper (Eris).
Núvol de Hills És un cinturó en “forma de donut” de cossos congelats. Es calcula que pot tenir un bilió d’objectes.
Núvol d’Oort És un núvol esfèric de cossos congelats que envolta el Sistema Solar.
 |
Al Sistema Solar li quedaran segons estudis uns centenars de milions d’anys, doncs, de moment, podem estar tranquils. El futur és incert, però continua sent un tema fascinant per a la divulgació científica i les activitats d’astronomia.
Sistema Solar en 3D https://artsandculture.google.com/project/explore-the-solar-system
The Solar System de la NASA Experiència interactiva per descobrir més coses del sistema solar.
Cliqueu aquí https://eyes.nasa.gov/apps/orrery/#/home
