La Lluna
El seu nom prové del llatí i significa brillar o il·luminar, i per això l’adjectiu corresponent és lunar, per contra el gentilici a aplicar és selenita, que ve del grec.
En relació a la seva mida amb la Terra és el satèl·lit més gran del Sistema Solar. Fa 3.500 km de diàmetre.
Es va formar més o menys entre 4.400 i 4.450 milions d’anys, i segons estudis va ser a causa d’un gran impacte contra la terra, d’un cos gegant anomenat Teia, tot i que hi ha altres hipòtesis.
Està plena de cràters, mars, muntanyes i té aigua gelada en alguns dels cràters dels pols. Té una atmosfera molt fineta, coneguda com a exosfera, composta principalment d’heli, argó i neó, tot i que encara s’estan estudiant dades de tot plegat.
 |
Cràters del pol sud |
Quan aquestes dades es mostren dins el planetari mòbil de Cel Obert, el públic pot veure la Lluna i els seus cràters com si hi volés per sobre, cosa que facilita molt la comprensió.
En perfecta sincronia amb la Terra, la Lluna és el seu únic satèl·lit natural. Ens mostra sempre la mateixa cara, perquè tarda el mateix temps a rotar sobre si mateixa que a completar una volta al voltant de la Terra a causa de l’acoblament de marea.
L’altre hemisferi que no veiem mai des de la Terra, se’n diu la cara oculta de la Lluna. Actualment podem veure les imatges com mai. Fins el 10 d’octubre de 1959, quan la sonda automàtica soviètica Luna 3 la va fotografiar per primer cop, era del tot desconeguda.
 |
Cara oculta de la Lluna foto NASA |
En realitat els mars són grans extensions de magma, que va sortir de l’interior del planeta després de l’impacte de grans meteorits. Vistes amb telescopi es poden veure variacions de tonalitat i pocs cràters (són zones relativament joves).
Foto feta per la NASA a 3D pel satèl·lit Lunar Reconnaissance
Els altiplans són zones molt antigues. Estan completament coberts de cràters, que van ser formats també per impactes de meteors. Aquí us deixem una llista de cràters de la Lluna.
 |
| Foto Cel Obert |
En les vores d’alguns mars apareixen serralades o fileres de petites muntanyes.
La línia d’ombra que separa la part il·luminada de la Lluna de la part fosca, rep el nom del terminador de la Lluna, i és el millor lloc per observar, les ombres són molt fortes i es poden apreciar molt bé el volum i l’alçada de les muntanyes i cràters.
El millor moment per observar la Lluna és durant el quart creixent i els quatre o cinc dies següents.
Ja sabem que la Lluna la veiem perquè la il·lumina el Sol, ja que durant el seu trajecte, juntament amb la Terra al voltant del Sol, fa ombres, i això fa que no sempre ens mostri la mateixa cara.
 |
Gepa al ponent Lluna creixent Gepa al llevant Lluna minvant |
Les diferents fases de la Lluna són:
Lluna nova: no la veiem, el cantó que mira cap a nosaltres no és il·luminat. En els dies següents, anirà apareixent una petita franja il·luminada a la dreta, que dia a dia s’anirà fent més gran.
Quart creixent: té il·luminada la meitat dreta (forma de D). Cada dia que passa el tros il·luminat és més gran.
Lluna plena: tot el disc Lunar és il·luminat. després, apareixeran ombres cap a la dreta, i cada dia anirà decreixent.
Quart minvant; il·luminada per la meitat esquerra (forma de C). Cada dia que passa el tros il·luminat s’anirà fent petit, fins que tornarà a estar en fase de Lluna nova.
La duració completa de tot el cicle exacte és de 29 dies, 12 hores, 44 minuts i 2,8 segons.
El 20 de Juliol de 1969,Neil Armstrong va trepitjar la Lluna per primera vegada, en la missió l’Apollo 11. “És un petit pas per a l’home, però un gran salt per a la humanitat” és el primer que va dir. I no hem d’oblidar a la Katherine Johnson que va calcular el vol.
 |
| Katherine Johnson |
| Dades sobre La Lluna | La Terra | |
|---|---|---|
| Tamany : radi equatorial | 1.737 km | 6.378 km |
| Distància mitjana a La Terra | 384.403 km | — |
| Dia: període de rotació sobre l’eix | 27,32 dies | 23,93 hores |
| Òrbita al voltant de La Terra | 27,32 dies | — |
| Temperatura superficial mitjana (dia) | 107 º C | 15 º C |
| Temperatura superficial mitjana (nit) | -153 º C | |
| Gravetat superficial a l’equador | 1,62 m/s2 | 9,78 m/s2 |
Influeix a les marees per l’efecte gravitatori que té la Lluna sobre el mar (com més a prop és troba més puja la marea, i al reves). Quan està més a prop en diem perigeu i és a uns 356.000 km de la Terra, i quan està més lluny, a l’apogeu, a uns 406.000 km. Quan coincideix Lluna plena al perigeu és veu preciosa.
 |
| Lluna vista des del Delta de l’Ebre Foto Meteopallars |
Quan el Sol, la Lluna i la Terra formen una línia recta produint ombres, donen lloc al que se’n diuen eclipsis. ( Eclipsi ve del grec i significa deixar d’existir)
Quan la Lluna passa pel darrera i es situa a l’ombra de la Terra, es produeix un eclipsi de Lluna. I quan la Lluna passa entre la Terra i el Sol, es produeix un eclipsi de Sol.
Si un astre arriba a ocultar totalment l’altre, és eclipsi total, si no, és parcial. De vegades la Lluna queda en zona de penombra, en aquest cas, l’eclipsi es diu penombral.
A vegades la Lluna també és blava? (Blue Moon), és molt poc comú, és un afecte que produeix la pols o fum de l’atmosfera, perquè és més habitual que la barreja d’aquestes partícules, que habitualment deriven de erupcions volcàniques o focs forestals, produeixin llunes vermelles.
També se’n diu així a una segona Lluna plena dins un mateix mes, una el dia 1 i l’altre el dia 31 (passa un cop cada dos o tres anys a l’octubre) Com a curiositat del nom “Blue Moon”direm que ve d’una traducció anglesa. Alguna gent considerava que la segona lluna plena dins del mateix mes, era signe de mala sort. “Blue” en anglès també s’utilitza per referir-se a la tristesa.
A tu que ens mires trista i pàl·lida cada dia.
A tu que ens acarones i abraces a les fosques nits.
A tu que amb la teva brillantor, ens fas somiar.
A tu….Gràcies, per ser qui ets, i ser on ets.
 |
L’astronauta Buzz Aldrin durant la missió Apollo11 (1969) |
Més informació:
