La pagesia i els astres

Com ens han influït els astres?

A través de la història l’agricultura ens va permetre instal·lar-nos en el territori, i estendre’ns arreu del món. L’observació de l’entorn, la curiositat, la prova i error i la transmissió oral, entre d’altres, ens ha portat molta saviesa a l’hort. I de tot l’entorn el cel va ser un gran punt de referència: si els fenòmens meteorològics afectaven l’agricultura, per què no els astres?

Ja els pagesos grecs, quan llauraven la terra, ho feien seguint les fases lunars. Els primers calendaris van ser lunars i solars els quals van permetre organitzar i fer uns cultius més eficaços.

Calendari julià indicant els treballs de cada mes, quantitat de la llum del sol i signes del zodíac

Quina és la influencia de la lluna?

La lluna, la nostra companya, ens inspira i il·lumina, influeix a les marees, a la terra, en els cultius, a l’hora de treballar el camp, plantar, recol·lectar, inclús és possible que en l’elaboració d’alguns productes com el vi.

Té un cicle complet de 29,53 dies. Durant aquest cicle de llunació, pot influir d’una manera o altra.

Quan la lluna es troba en el seu perigeu, és a dir, a la mínima distància de la Terra, o apogeu, màxima distància, aquesta pot afectar a la saba (els líquids interns de les plantes). D’aquesta manera quan la lluna està en fase creixent les plantes es desenvolupen més fortes amb moltes florides.

Per contra, quan està minvant, les plantes perden vigor i brillantor tot i que poden guanyar en aroma afavorint les arrels i plantes com pastanagues i patates se’n veurien beneficiades. En quart minvant seria un bon moment per sembrar alls i tota mena d’hortalisses sota terra.

La lluna plena beneficia a les plantes que donen fruits, tarongers, llimoners, cireres…

I la lluna nova afavoreix el creixement de les fulles; bon moment per plantar enciams, espinacs o bledes.

Com funciona el sol?

El sol, l’astre rei. En ell es produeix una constant reacció de fusió nuclear, que transforma grans quantitats de matèria en energia. Aquesta energia és irradiada cap a l’espai. Una petita quantitat d’aquesta energia arriba al planeta Terra i permet que aquí hi hagi les reaccions químiques que constitueixen la base del fenomen de la vida.

Com influeix aquesta llum del sol a tots els éssers vius?

Mitjançant la llum solar les plantes realitzen la fotosíntesi, que transforma substàncies minerals en orgàniques, convertint-se en la base de la piràmide alimentària.

També gràcies al sol el planeta gaudeix d’una temperatura bastant estable on, a la major part de la superfície, bona part de l’any, l’aigua es manté en estat líquid i això permet la proliferació d’animals i plantes tal com els coneixem.

L’agricultura i la ramaderia existeixen gràcies a la influència d’aquesta estrella que és el sol.

Influeixen també, i no poc, els moviments del planeta, com ara la rotació, que defineix el dia i la nit, i la translació, que provoca les estacions de l’any.

Tots els éssers vivents s’han adaptat als canvis en la llum i l’escalfor que representa el dia i la nit afectant, i molt, el fet que a l’estiu el dia és molt més llarg que la nit, i a l’hivern al revés. Això fa que la majoria dels cultius prosperin a la primavera i l’estiu i no pas a la tardor i l’hivern.

Com ens afecten les diferents estacions?

Les estacions també afecten l’agricultura en el mateix sentit, pel fet que les temperatures són molt diferents. Amb el fred de l’hivern és més difícil que les plantes prosperin. Així i tot, hi ha cultius adequats per a condicions de tota mena.

Ambdós factors que caracteritzen les estacions, la llum i l’escalfor, i que tan importants són a l’hora de dur a terme qualsevol activitat de pagesia, són conseqüència directa de factors purament astronòmics. Aquests factors són, bàsicament, la translació del planeta Terra al voltant de sol i el fet que l’eix de rotació de la Terra està inclinat 23 graus respecte al pla de l’eclíptica.

S’han fet servir també altres astres?

Sí. Algunes estrelles quan antigament apareixen al cel, tenien observat que era bon moment per plantar o recol·lectar.

L’astronomia bàsicament era el control i mesura del temps. Els agricultors basaven les seves estratègies per sembrar en la sortida i posta de les constel·lacions, segons quina constel·lació era visible just abans de l’alba o les últimes a veure’s al capvespre.

Hesíode, un dels primers poetes grecs, va escriure al voltant del 700 aC “treballs i dies” on descriu la vida dels pagesos i com es guiaven a través de les constel·lacions.

Les plèiades, M45, les 7 germanes, o a Catalunya popularment, les Cabres o Cabrelles: un cúmul d’estrelles proper a uns 440 anys llum i que es pot veure a ull nu, a la constel·lació de Taure.

Segons Arato, poeta i astrònom grec, quan sortien era el moment de la sega i en desaparèixer, de recol·lectar.

Els agricultors dels Andes a finals de juny observaven les plèiades per salvaguardar la seva collita més important, les “papas”. Si les estrelles es veien difuses es retardava la sembra de quatre a sis setmanes, ja que indicava poca pluja. Per contra, si es veien molt brillants significava pluja abundant.

Actualment, els científics han observat que el mes de juny, coincidint amb les sembres, la visibilitat de les plèiades difuses coincideix amb l’aparició de cirrus de gran altitud que indiquen el retorn del “niño”, fenomen meteorològic de l’oceà Pacífic.

Espiga o Spica és l’estrella més brillant de la constel·lació de la Verge que, en la cultura romana, simbolitzava la deessa de l’agricultura. Al firmament s’observa el 15 d’agost, que coincideix amb el temps de la collita del blat madur, i torna a veure’s a partir del 8 de setembre coincidint amb la sembra, associant-se aleshores amb el cicle agrícola.