La Via Làctia
La galàxia on vivim!
 |
| Panoràmica de la Via Làctia |
Parem un moment de la nostra rutina de cada dia, i contemplem el firmament, si pot ser sense cap llum, ni tan sols la de la Lluna. Aleshores podrem contemplar l’espectacular resplendor de llums suaus, anomenat Via Làctia. D’aquí ve el seu nom, que significa camí de llet, del grec Galàxies, que prové de la paraula llet. En la mitologia grega, la Via Làctia va néixer de la llet vessada per Hera mentre alletava a Heracli.
Té d’altres noms en altres cultures, i llocs: camí de sant Jaume, Camí del Cel, Camí dels Bons Cristians, La Calçada Romana…
Segons les llegendes tradicionals Heracli (Hèrcules) fill de la mortal Alcmena i Zeus, per a què pogués ser immortal havia de ser alletat per Hera, la legítima i molt gelosa esposa de Zeus. Però perquè ella pogués alletar-lo, Hermes el missatger dels Déus aprofitant que era adormida, li va acostar al nen al pit. Quan aquesta desperta, el va llençar ben lluny, però no va poder evitar que part de la llet vessés i s’escampés en el cel, deixant tot un rastre: La Via Làctia.
Hi ha altres versions, una que apareix per primer cop en una pintura de Tintorretto (1582, Londres, National Galery), en el que Mercuri per ordre de Júpiter, acosta a Hércules a Juno, que està adormida (noms de la mitologia romana).
La Via Làctia és una galàxia espiral, encara que vista des de la Terra es veu en forma de llentia, amb un diàmetre d’uns 100.000 anys llum. El nostre sistema solar es troba en un dels braços espirals.
En les nostres activitats escolars expliquem aquesta estructura comparant els braços espirals amb enormes remolins de llum formats per estrelles i pols interestel·lar.
Tots aquests materials de la Via Làctia (estels i núvols de gas i pols) estan en constant moviment de rotació a 30.000 anys llum del centre. Està formada per milions d’estels, entre elles el nostre Sol. Al centre de la Via Làctia hi ha un forat negra supermassiu. Centre galàctic.Primera imatge del forat negre Sagitari A.
 |
| Espectacular imatge del centre de la Via Làctia on es troba el forat negre, captada en infraroig per telescopi.SOFIA |
El primer registre de la composició de la Via Làctia va ser del filòsofs grecs Anaxàgores (c. 500–428 aC) i Demòcrit (450–370 aC). I en el 1610 Galileo Galilei va poder apuntar amb el seu telescopi i fer un estudi més precís. També l’astrònom Thomas Wright el 1750 va fer tota una sèrie de descobriments molt importants. El 1845, Lord Rosse va construir un nou telescopi i va ser capaç de distingir entre les nebuloses el·líptiques i espirals. Ja al 1917, Heber Curtis va observar la nova S Andromedae. El 1936 Hubble va crear un sistema per a classificar galàxies que encara s’usa, la seqüència Hubble.
Més informació de la Via Làctia: Missió Gaia
 |
| Representació artística de la Via Làctia |
Té una edat estimada d’uns 13.800 milions d’anys, quasi tant vella com l’univers.
Totes les estrelles que veiem en el cel formen part de la nostra galàxia, i formen agrupacions anomenades constel·lacions. La Via Làctia en travessa unes quantes. El centre de la galàxia és direcció a Sagitari, i cap a l’oest passa per Escorpí, Altar, Escaire, Triangle Austral, Compàs,Centaure, Mosca, Creu del Sud, Quilla, Vela, Popa, Ca Major, Unicorn, Orió i Bessons, Taure, Cotxer, Perseu, Andròmeda, Cassiopea, Cefeu i Llangardaix, Cigne, Guineueta, Sageta, Àguila, Serpentari, Scutum, fins a tornar a Sagitari.
Hi ha dues galàxies irregulars, situades a només uns 179.000 anys llum, petites i molt properes, Gran Núvol de Magallanes, i petit Núvol de Magallanes, que es poden observar des de l’hemisferi sud.
La galàxia més propera a la Via Làctia és una petita anomenada SagDEG, a uns 80.000 anys llum. I la més gran i propera, la galàxia Andròmeda (M31), a uns 2,9 milions d’anys llum. La nostra galàxia i totes aquestes formen el que en diem Grup Local, i aquest també forma par del supercúmul de Virgo. El grup local conté més de 30 galàxies, i el seu centre de gravetat està en algun punt entre la nostra Via Làctia i la Galàxia d’Andròmeda). Es preveu que Andròmeda col·lideixi amb la Via Làctia d’aquí a tres mil milions d’anys.
Algunes notícies recents diuen que hi ha evidències que la nostra galàxia podria ser un enorme forat de cuc o un túnel d’espai temporal.
Informació del vídeo:
