Les galàxies
Les galàxies, formades per milers de milions d’estrelles de tot tipus, planetes, núvols de gas, pols còsmica, matèria fosca… Tot girant al voltant d’un mateix punt, unit per la força de l’atracció que experimenten, uns elements amb els altres.
 |
Via Làctia (Foto de la NASA) |
No fa tant encara, es pensava que la Via Làctia estava sola a l’univers, fins que el físic Edwin Hubble el 1919 a l’observatori del Mont Wilson en va descobrir d’altres més enllà, arribant a la conclusió, segons els seus i altres estudis, que l’univers es trobava en expansió, llei de Hubble.
Va classificar les galàxies en espirals, espirals barrades i el·líptiques. Seqüència de Hubble. Aquesta ha sigut fins ara la base per a més classificacions posteriors.
El·líptiques Galàxies velles amb poca matèria de gas i pols on a penes neixen estrelles.
 |
Cúmul galàctic Abell 383. En el centre hi ha la galàxia el·líptica ESO 325-G004 (NASA) |
Espiral Braços espirals d’estrelles joves que s’estenen des del centre cap a fora del disc. L’alta temperatura de les joves estrelles fan pressió en els gasos del voltant provocant la formació de noves estrelles.
 |
Andròmeda, a 2,5 milions d’anys llum de la Via Làctia. Foto (NASA) |
Galàxies espirals barrades Els braços espirals no surten del mateix nucli, sinó d’una estructura rectangular.
 |
NGC 1300, NASA&ESA |
Galàxies irregulars Estels joves i sense cap forma en concret.
 |
NGC 1427A, NASA&ESA |
Galàxies lenticulars En forma de disc han consumit gairebé tot el material.
 |
La galàxia NGC 5866 |
I n’hi ha d’altres, tot i que la majoria son esfèriques o el·líptiques.
Amb el primer telescopi espacial construït per l’agencia especial Europea, posat en òrbita el 1990, telescopi espacial Hubble (que porta aquest nom en el seu honor), s’ha pogut captar la llum de les primeres galàxies que va sortir uns 600 milions d’anys després del Big Bang, quan l’univers era més jove.
Segons el cens més recent publicat per l’ Astrophysical Journal, hi ha entre un o dos bilions de galàxies.
 |
La imatge és un muntatge de 10 anys d’observació del Hubble. Se’n diu el eXtreme Deep Field, o XDF. |
Ara en tenim d’altres que encara són més precisos per seguir l’evolució de galàxies, com el de l’ACT (Telescopi Cosmològic d’Atacama), i actualment El telescopi espacial James Webb
Una colla d’investigadors han provat que les galàxies poden morir a causa d’un estrenyiment, quan són privades de la seva matèria. https://www.eso.org/public/spain/news/eso2101/
Entre els estels d’una mateixa galàxia hi ha un espai que s’anomena espai interestel·lar. Amb poca matèria o ple de gasos i pols d’una nebulosa. I el que hi ha entre galàxies, que se’n diu espai intergalàctic, quasi buit de matèria. El que diem matèria fosca, aquesta matèria invisible per nosaltres, però important perquè es mantingui tot unit, descoberta per Fritz Zwicky. I més tard seguida i certificada per Vera Rubin
Nosaltres tenim la percepció visual que les galàxies es troben molt lluny les unes de les altres, però entre elles formen agrupacions que reben el nom de cúmuls de galàxies, i al mateix temps també es concentren en grans supercúmuls.
La Via Làctia forma part d’un cúmul on hi ha unes 30 galàxies anomenat Grup Local, i aquest forma part d’un supercúmul de milers de galàxies que rep el nom de supercúmul de Virgo.
 |
Grup petit de galàxies HCG 87 (http://www.apod.cat/hcg-87-un-petit-grup-de-galaxies) |
La veritat és que com més sabem més preguntes tenim, i més misteriós i fascinant és l’univers, en constant moviment: galàxies més grosses que n’engoleixen d’altres, que col·lidir per formar-ne de noves, estrelles que naixent, moren, i en formen d’altres. I nosaltres allí dalt, en un dels braços de la Via làctia, formem part de tot aquest espectacle de la vida. Què més descobrirem? I què passarà? Què està per venir?
