Lunistici

Aquest any 2024 la lluna també ha tingut una parada en el que es coneix com lunistici: és quan la lluna arriba al seu punt més al nord o més al sud respecte de la Terra.

El lunistici o aturada lunar passa cada 18,6 anys, quan la lluna surt i s’amaga des dels extrems més llunyans de l’horitzó de la Terra. I també aconsegueix el seu punt més alt o més baix en el cel. La lluna no segueix el mateix camí que el sol. Les seves posicions de sortida i posada en l’horitzó canvien constantment, a causa dels moviments de la Terra. El sol juntament amb els planetes es mouen en el mateix pla (conegut com l’eclíptica). La Terra gira sobre un eix inclinat 23,4 graus respecte a aquesta eclíptica, la qual cosa fa que veiem el sol sortir i amagar-se en un rang de gairebé 47 graus, un recorregut que completa al llarg d’un any. L’òrbita de la lluna està inclinada 5,1 graus amb relació a l’eclíptica, permetent-li sortir i posar-se en un rang de 57 graus en qualsevol mes. Això implicaria que la lluna a vegades pugui sortir sobre l’horitzó en punts més al nord o al sud que el Sol.

El que en diem una aturada lunar major o gran aturada es produeix quan el pla de rotació de la Lluna al voltant de la Terra arriba a la màxima distància de l’equador, per coincidir la distància màxima amb l’eclíptica, amb el solstici. O sigui, la distància màxima entre l’eclíptica i l’equador, al voltant de 28,72 ° nord o sud. Per contra, una aturada lunar menor es produeix quan, en lloc de sumar-se les distàncies, l’una es resta de l’altra, al voltant de 18,13° nord o sud.

Els valors exactes depenen de les posicions exactes del sol, la lluna, els nodes lunars (dos punts en què l’òrbita de la lluna travessa l’eclíptica, node ascendent, quan la creua movent-se cap al nord des de l’hemisferi sud o node descendent, quan la creua movent-se cap al sud) i del perigeu (punt on la lluna es troba més a prop respecte de la Terra).

Els lunisticis es produeixen a prop del temps dels eclipsis. En un any d’aturada lunar major, els eclipsis solars es produeixen al març o abril al node ascendent i al setembre o octubre al node descendent, mentre que els eclipsis lunars al node descendent es produeixen al març o abril i els eclipsis lunars al node ascendent es produeixen al setembre o octubre. En un any d’aturada lunar menor, la situació s’inverteix.

El 21 de juny, el sol des de la nostra latitud ha sortit i s’ha amagat en els punts més al nord-est i al nord-oest, mentre que la lluna plena de maduixa ha sortit i s’amagarà en els seus punts més al nord-est i al nord-oest.

Aquest fenomen afecta significativament al temps en què la lluna està en el cel durant la nit. Una lluna que en diem lluna de maduixada o lluna rosa. És l’última de la primavera, neixen flors silvestres d’aquest color, o la primera d’estiu, que combina la lluna plena brillant en el perigeu que surt més al nord-est en l’hemisferi nord puja més alt en el cel i roman més temps visible.

pxhere.com

Aquest nom de lluna de maduixa també prové de les tribus natives americanes del nord-est dels Estats Units. Època de maduració de les maduixes de juny que ja estan a punt de recollir.

Els llocs com Stonehenge semblen estar alineats amb els punts de sortida i posta de la lluna durant un lunistici major.

Diuen que els constructors de monuments prehistòrics com el Stonehenge tenien en compte la lluna.