Cel Obert

Mercuri

És el més petit, i proper al Sol, només es pot veure a l’alba i al crepuscle. La primera missió va ser la de Mariner 10 , entre el 1974 i 1975, cartografiant un 45% de la superfície. I la Sonda MESSENGER un altre 30%, havent-lo sobrevolat unes quantes vegades. Actualment va en camí la missió BepiColombo.



Foto NASA


Gira molt ràpid en la seva òrbita 88 dies (la Terra 365). Si no fos tan ràpid, el Sol ja se l’hagués empassat; però té una rotació lenta de 59 dies (la Terra 24). Això provoca que les albades i postes del sol es vegin cada 180 dies. Quasi no té atmosfera, dies llargs i nits llargues. Durant el dia la temperatura és de 430 °C i de nit cau en picat a -180 °C, Ja que l’atmosfera no és prou densa com per retenir durant la nit l’escalfor que s’ha acumulat durant el dia.
 
Superfície similar a la de la Lluna, gris, plena de cràters. El més impressionant es diu Caloris Planitia, fa 1.550 Km de diàmetre.
 
 
Caloris Planitia

 
Dins dels cràters que estan a l’ombra permanent hi ha dipòsits de gel   Origen del gel
 
 

No té cap satèl·lit natural. Té un nucli de ferro que genera un camp magnètic tan fort com el de la Terra, per tant és molt dens. Té un diàmetre d’uns 5.000 km. Compost en un 70% de material metàl·lic, i un 30% de silicats. Tot i que la sonda Messenger ha trobat altres components, però els canvis de temperatura, humitat, etc., contribueixen a la modificació del terreny i al deteriorament dels materials.

 
Foto feta per la Messenger. NASA

 
A simple vista no sempre és fàcil de veure, ja que el cel encara clar en dissimula la lluentor. Els prismàtics et poden ajudar a trobar-lo, tot i que amb ells el veuràs simplement com una estrella brillant. Hauràs de mirar en direcció est (si és a la matinada) o oest (si és al vespre).
 
Es troba a una distància del Sol de 58 milions de quilòmetres, amb una inclinació 7º de l’òrbita plana de la Terra (l’el·líptica). Com a resultat, el trànsit de Mercuri a través de la cara del Sol només poden ocórrer quan el planeta està travessant el pla de l’el·líptica al mateix temps que està entre la Terra i el Sol. Això passa cada set anys, aproximadament, de mitjana.
 




 
Els romans li van posar aquest nom, Mercuri, que significa el missatger dels Déus, Mercurius, perquè es movia més ràpid que els altres planetes.