Missió Europa Clipper, en cerca del misteriós interior d'Europa
Un somni a prop de realitzar-se! La missió Europa Clipper podrà estudiar el vast oceà que probablement es troba sota la superfície gelada de la lluna del gran gasós Júpiter, Europa.Ei! Ja ens anem preparant per rebre un dels espectacles més rars de veure i fascinant del cel: un eclipsi total de Sol que es podrà observar també des de Catalunya el 12 d’agost del 2026!
Júpiter al fons i Europa Clipper sobrevolant La lluna Europa. NASA
Un bon equip, després de resoldre un ensurt amb uns transistors defectuosos instal·lats a la nau espacial, aconsegueixen que la nau estigui llesta per a sortir en poques setmanes. La finestra de llançament de la nau espacial està previst sobre el 10 d’octubre.
Volarà per sobre d’Europa 49 vegades, i durant la primera meitat de la seva missió estarà en òrbita al voltant de Júpiter, que té forts camps magnètics. Europa Clipper haurà de volar a través de moltes partícules carregades provinents del camp magnètic de Júpiter, que és aproximadament 20.000 vegades més fort que el de la Terra. Això vol dir que l’electrònica allotjada a l’orbitador ha de resistir els danys per radiació, i en concret els transistors, que tenen la capacitat d’autoreparar-se dels danys ocasionats.
Representació artística. NASA
La trajectòria d’Europa Clipper a Júpiter agafarà un camí que passa per Mart i després per la Terra, utilitzant la gravetat de cada planeta com a font per augmentar la velocitat de la nau espacial. En total el viatge durarà uns 5 anys i mig i cobrirà una distància d’uns 2.900 milions de quilòmetres.
Crèdit: NASA/JPL-Caltech
Clipper té una massa de més de 3,2 tones, una alçada d’aproximadament 5 metres i una amplada de més de 30 metres amb els seus panells solars completament desplegats; és la nau espacial més gran que la NASA ha construït mai per a una missió planetària.
L’Europa Clipper de la NASA es veu aquí el 7 d’agost al Centre Espacial Kennedy de l’agència a Florida, on enginyers i tècnics van desplegar i provar les matrius solars gegants per assegurar-se que funcionaran en vol.
Missions anteriors han suggerit que la superfície gelada d’Europa amaga un oceà subterrani amb més del doble del volum d’aigua dels oceans de la Terra. La superfície fissurada i aparentment jove de la lluna també implica que el satèl·lit té una geologia activa, donant a entendre que l’interior d’Europa podria ser prou càlid i dinàmic per a la complexa química de la vida.
Aquest gràfic mostra la línia de temps esperada immediatament després de l’enlairament de la missió.
Si tot va bé, s’enlairarà amb èxit el mes que ve i l’òrbita arribarà a Júpiter l’abril del 2030. Aleshores començarà la seva investigació sobre la lluna gelada Europa. Els seus nou instruments investigaran tant l’escorça gelada com l’oceà que els científics sospiten que hi ha sota, per determinar si la lluna podria suportar la vida tal com la coneixem. Bon viatge!
