Observant la terra
Posar en òrbita satèl·lits de tota mena al voltant de la Terra no només ens han facilitat la vida, sinó que també ens proporciona coneixement per preservar-la.
Tota aquesta observació dona eines a les persones científiques per comprendre i poder separar els canvis que es produeixen per causes naturals, dels que són causa de la intervenció humana. Saber-ne el perquè i el com ajudarà a mitigar les accions que acceleren el canvi climàtic.
 |
L’emergència climàtica i el continu canvi de les masses forestals, degut en part a la contribució humana, fa que els boscos siguin cada cop més vulnerables a incendis forestals, i a l’emigració i desaparició de la biodiversitat d’animals i plantes.
Hi ha molts tipus de satèl·lits. Avui, ja que estem en alerta per sequera, n’anomenarem uns pocs d’observació que controlen els canvis de les masses forestals i rius i pantans, entre d’altres.
El primer satèl·lit d’observació va ser el Tirs I llançat des de Cape Kennedy, als EUA el 1960. El programa Tirs, Television Infrared Observation Satellite, va ser un dels primers de la NASA per determinar si els satèl·lits podrien ser útils en l’estudi de la Terra. Les sondes Tirs van resultar molt útils en la predicció meteorològica.
 |
Aquests satèl·lits d’observació obtenen imatges de la superfície terrestre en diferents dispositius que poden captar imatges de gran resolució, des de quilòmetres fins a menys d’un metre. També capten llum, des de la visible fins a l’infraroig i ones de ràdio.
 |
Venècia, Itàlia, vista des de IKONOS a una altitud de 680km |
Hi ha satèl·lits que estan en el que en diem òrbita baixa (LEO), entre 200 i 2.000km sobre la superfície terrestre. Són les òrbites en les quals és més fàcil situar un satèl·lit, ja que es requereix menys energia.
I en els d’òrbita geoestacionària, el seu moviment orbital es fa a la mateixa velocitat angular que el moviment de rotació de la Terra (GEO). Situats a 35.786 km sobre l’equador terrestre, al revés del LEO d’òrbita baixa, aquests necessiten més energia, cosa que dificulta i n’encareix el llançament, entre altres. Normalment, són els que fan estudis de meteorologia.
 |
| GRACE-FO. seguiment del moviment de l’aigua de la Terra i dels canvis de massa superficials a tot el planeta. |
Alguns d’ells cartografien zones de difícil accés, i poden fer seguiment de diferents àrees forestals. Les fotografies fetes pels satèl·lits permeten controlar els diferents episodis de perill.
 |
NISAR. Ens ajudarà a comprendre millor el nostre planeta i a mesurar els canvis en els ecosistemes. |
Gràcies a imatges d’alguns d’aquests satèl·lits, els científics i científiques poden fer una representació del cicle del carboni, la qual cosa ajudarà a la restauració de sistemes degradats o en risc de desertització.
Els arbres absorbeixen gasos d’afecte hivernacle, eviten l’erosió del sòl, proporcionen ombra en alguns cultius i animals, proporcionen aliment… Per això és important saber el tipus de vegetació de cada ecosistema i mesurar la capacitat d’absorció de carboni de la vegetació, especialment en zones àrides i semiàrides. Els rius també tenen un paper fonamental en el cicle global del carboni. https://blog.creaf.cat/noticies/rius-respiren-canvi-climatic/
S’ha pogut fer un inventari de quasi 10.000 milions d’arbres d’una regió semiàrida d’Àfrica i esbrinar la quantitat de carboni emmagatzemat en aquest ecosistema.
 |
https://www.ecoticias.com/co2/africa-arida-cantidad-de-carbono-que-absorben-los-bosques |
SWOT. una nova missió científica de la Terra, dirigida per la NASA i l’agència espacial francesa Centre National d’Études Spatiales (CNES), ajudarà a les comunitats a planificar un futur millor mitjançant l’estudi dels cossos d’aigua dolça i salada del planeta: recursos hídrics, riscos naturals (inundacions, canvi climàtic, previsió d’huracans, etc.), biodiversitat, salut (prevenció de la propagació de malalties transmeses per l’aigua), sector agrícola, energia…
Animació mostrant les dues antenes de l’instrument d’interferòmetre de radar desplegant-se en òrbita.
Aquí a Catalunya tenim el primer que es va llançar: l’enxaneta i el Menut, i ara el Minairó, llençat des de Califòrnia a bord del coet Falcon9. El Minairó donarà cobertura a tota la superfície terrestre i permetrà que qualsevol dispositiu pugui connectar-se via satèl·lit o mòbil a qualsevol lloc. També servirà entre altres, per mitigar els efectes del canvi climàtic.
Curiositat del nom Minairó : Els Minairons eren uns follets gairebé imperceptibles a la vista, que vivien sota terra i que si en capturaves alguns i els hi donaves molta feina a la natura, treballaven molt i bé… Però, ep! Ves amb compte...Llegenda
A veure si fan bona feina i ens porten la pluja necessària que ajudarà a tota aquesta tecnologia que ens envolta.
Més informació:
https://ciencia.nasa.gov/dia-de-la-tierra-2023-descubre-tu-mundo
https://climate.nasa.gov/en-espanol/datos/evidencia/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Programa_Copernicus
