Setmana Santa astronòmicament parlant
Quan cau setmana santa?
A les activitats d’astronomia moltes vegades ens pregunteu com saber en què cau la Setmana Santa, doncs bé, ara us ho resoldrem una mica. Si mirem el calendari, la Setmana Santa pot caure entre els mesos de març i abril, concretament entre el 22 de març i 25 d’abril. Això és pel fet que des de l’antiguitat la Pasqua de Resurrecció es fixa el primer diumenge després de la primera lluna plena de l’equinocci de primavera, que sol ser entre el 20 i el 21 de març.
Evidentment, l’església no segueix el calendari lunar astronòmic, però l’eclesiàstic coincideix bastant. Fa servir el que se’n diu lluna plena eclesiàstica que està tabulada en cicles de dinou anys i que pot desviar-se en un dia de la lluna plena.
L’astrònom grec Metón al 432 a.C., va observar que hi havia una coincidència entre els períodes orbitals de la Terra i la lluna, de manera que cada 19 anys les mateixes dates de l’any es corresponien amb les mateixes fases de la lluna. Els mesopotàmics ja coneixien això des del segle VI a.C. i ho utilitzaven per a predir eclipsis. El monjo Dionís l’Exigu va poder calcular així les dates de la Pasqua per als 95 anys següents.
Vídeo de Metón realitzat per Cel Obert.
Aquesta lluna plena es dona en el catorzè dia després d’una lluna nova, comptant que l’equinocci és el 21 de març.
Si el dia de Pasqua coincideix amb el dia de la Pasqua jueva, es tria el diumenge següent. «En un començament la Pasqua cristiana se celebrava al mateix temps que la jueva».
Un cop localitzat el dia de Pasqua, ja podem calcular la resta de festes.
- Dimecres de Cendra: (final del Carnaval) 40 dies abans de Pasqua.
- Diumenge de Rams: 7 dies abans de Pasqua.
- Dijous Sant: 3 dies abans de Pasqua.
- Divendres Sant: 2 dies abans de Pasqua.
- Dissabte Sant: 1 dia abans de Pasqua.
- Dilluns de Pasqua 1 dia després de Pasqua.
L’Ascensió 40 dies després, la Pentecosta 50 i el Corpus 60 dies.
Bon Equinocci de primavera i Bona Setmana Santa a tothom!
Més entrades
Com diem dins del planetari mòbil, és una cicatriu produïda per l’impacte d’un meteorit provinent d’un asteroide o cometa. Per això la majoria dels cràters del sistema solar són cràters d’impacte i solen deixar unes marques circulars.