Cel Obert

Una nova a 3.000 anys llum de la Terra

Allà just a la constel·lació de Corona Borealis hi ha una estrella, T Coronae Borealis, a punt d’explotar i tornar a brillar de nou. Fa 80 anys que això no passa! És el que en diem una nova recurrent. La data exacta de la nova és impredictible, però els científics estimen que podria ocórrer en qualsevol moment entre ara i setembre de 2024.
L’estrella més brillant en Corona Borealis és Alphecca o popularment Gemma, situada en el mitjà del semicercle. La nova apareixerà just sota la part inferior d’aquest semicercle i brillarà tant com la seva companya. Antigament, es creia que eren noves estrelles que apareixien al cel. Curiosament, al segle XVI l’astrònomTycho Brahe, juntament amb la seva germana Sophia Brahe, va observar una brillantor prop de la constel·lació de Cassiopea i la va nomenar en el seu llibre De nova stella (en llatí “sobre la nova estrella”) però el que va observar no era una nova sinó una supernova. Les noves i les supernoves són esdeveniments diferents. Una nova és un augment sobtat i intens de la lluentor d’una estrella, incrementant la seva lluentor de 100 a 10.000 vegades. Això ocorre en sistemes binaris d’estrelles, on una nana blanca extreu matèria d’una companya gegant vermella fins que una poderosa explosió de fusió nuclear ocorre en la superfície de la nana blanca. L’estrella no és destruïda, i poden ocórrer explosions addicionals, conegudes com a noves recurrents. En contrast, una supernova és una explosió violenta que marca el final de la vida d’una estrella. Les supernoves són molt més brillants que les noves.
This artist’s impression shows the supergiant star Betelgeuse as it was revealed thanks to different state-of-the-art techniques on ESO’s Very Large Telescope (VLT), which allowed two independent teams of astronomers to obtain the sharpest ever views of the supergiant star Betelgeuse. They show that the star has a vast plume of gas almost as large as our Solar System and a gigantic bubble boiling on its surface. These discoveries provide important clues to help explain how these mammoths shed material at such a tremendous rate.

A una distància de 640 anys llum, Betelgeuse a la constel·lació d’Orió és una estrella gegant vermella que s’espera que es converteixi en supernova en 100.000 anys vinents (impressió d’artista). ESO

T Corone Borealis és un sistema binari, una nana blanca i un gegant vermell. I la seva relació estel·lar té els seus moments ardents! La nana blanca és el romanent dens d’una estrella que ha esgotat tot el seu combustible, mentre que el gegant vermell encara està actiu i escalfant-se. A mesura que el gegant vermell s’escalfa i desprèn les seves capes externes a l’espai, la nana blanca absorbeix aquest material. Això fa que la nana blanca s’escalfi i produeixi l’augment de lluentor que veiem des de la Terra com una nova.

news_HUbble110624
Tot aquest material que rep la nana blanca produeix reaccions de fusió nuclear a la seva superfície. Quan aquest procés es repeteix en el temps, en diem una nova recurrent. Per a T Corona Borealis el cicle es repeteix cada 80 anys. L’estrella tendeix a atenuar-se lleugerament durant un any abans d’una erupció, i va començar a atenuar-se el març de 2023. Així que ara estem esperant que ocorri la nova en qualsevol moment. Habitualment té una magnitud aparent (quantitat de brillantor observada des de la Terra, – més brillants, + menys brillants) de +10,8, en els últims esclats de 1866 i 1946 va arribar a magnitud +2,0, gairebé com l’estrella polar.
T corona
Durant l’erupció de la nova, l’estrella T Coronae Borealis brillarà des de la magnitud 10 fins a la 2, que és visible a simple vista; ja sabeu que heu de mirar just sota la part inferior de la corona Borealis. I no us preocupeu si no heu pogut veure l’esclat, perquè pot romandre ben visible a través de binoculars durant més d’una setmana.