Urà
A una distància del Sol d’uns 3.000 milions de quilòmetres, tot i que no ho és, brilla com si fos una estrella més en el cel, guardant els seus secrets molt lluny de nosaltres.
 |
| Imatge d’Urà presa per Voyager 2 l’any 1986 |
Fa uns 50.000 km de diàmetre i el que fa a Urà més característic és que està tombat de costat, amb una inclinació de l’eix gairebé del 90º. El planeta triga 84 anys a completar una òrbita sencera, cosa curiosa que fa que en els dos pols, 42 anys seguits és de dia, i després durant 42 anys seguits més és de nit. El seu dia dura unes 17 hores, i gira d’est a oest en comptes d’oest a est com fan la majoria dels seus companys.
 |
| Imatge captada pel telescopi espacial Hubble |
L’atmosfera és composta principalment d’hidrogen i heli, i una mica de metà que és el que li dóna el seu color blau verdós. El metà absorbeix la llum vermella, i per això es veu aquest color tan bonic. També té aigua, amoníac, juntament amb hidrocarburs. Compost amb la seva majoria de gel, té l’atmosfera més freda del sistema solar, de -224 °C. En el seu interior també hi trobarem un camp magnètic, però molt feble.
Urà actualment si li coneix un sistema de 13 anells, uns interiors de partícules fosques que a penes es veuen. I uns altres exteriors amb uns colors molt brillants. Fets de roques i pols. Anells d’Urà
|
| Imatge realitzada per la Voyager 2, amb llum directa difusa. |
Té coneguts 28 Satèl·lits, la majoria amb noms femenins, en honor a les obres de William Shakespeare i Alexander Pope. Els més grans: Ariel, Umbriel, Titània, Oberó, Miranda
A ull un, és molt difícil de veure, cal saber la seva posició exacta, i tot i així amb prismàtics, costaria veure els detalls.
El seu nom és en honor al Déu grec (Uranus en llatí). El Déu grec del cel Urà, va ser el primer fill de Gea i el planeta va ser el primer a ser descobert amb l’arribada del telescopi, per William Herschel, un 13 de març de 1781.
Més informació:
 |
| A l’esquerra Urà i a la dreta Neptú. Foto NASA |
