Alguns fenòmens d’octubre
Alguns fenòmens d’octubre Canvi d’hora La nit del 28 al 29 d’octubre es farà el canvi d’hora. A les 3h de la matinada es passarà directament a les 2h. Així, només estarem a 1 hora per davant de l’horari solar. Tindrem un eclipsi parcial de Lluna La nit del 28 d’octubre la Lluna plena serà mossegada una miqueta per l’ombra de la Terra, a les 20:14h produint el que diem un eclipsi parcial de Lluna. Es podrà veure a ull nu. També tindrem una superlluna: la matinada del 26 d’octubre a les 5:01h la Lluna passarà pel perigeu, punt més pròxim a la Terra, a una distància de 364.869 km. Això farà que en els dos dies següents la grandària aparent de la Lluna plena sigui una mica més gran de l’habitual. De planetes destacables al cel ara veiem a Saturn, mirant cap al sud-est a la constel·lació d’Aquari, que anirà pujant per amagar-se cap a l’oest. Una mica més tard, a la constel·lació d’Àries, apareixerà Júpiter. Mart i Mercuri no són visibles perquè estan darrere el Sol, i Venus es pot veure de matinada. L’estella Capella es veu molt brillant a la constel·lació del Cotxer mirant cap al nord-est. Perseu, amb el cap de la Medusa a la mà a qui li esperen moltes històries, entre elles, la d’Andròmeda. Orió, cada cop més a prop, ja té ganes de lluitar amb el Toro. Si mentre observem les constel·lacions de tardor veieu un punt brillant acariciant l’atmosfera, segurament és un Oriònids, residus del cometa Halley. Es poden veure del 2 d’octubre al 7 de novembre amb un màxim el 22 d’octubre. Bona tardor!! Més entrades Quina estrella guia els Reis Mags? Més informació Asteroide Apophis Més informació El cometa C_2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) Més informació Missió Europa Clipper, en cerca del misteriós interior d’Europa Més informació Indicis de vida microbiana antiga a Mart Més informació Lunistici Més informació Veure totes les entrades
Artemis II
Artemis II Cinquanta anys després del primer vol tripulat a la Lluna, l’aventura continua: Artemis II, missió tripulada per establir una base humana a llarg termini a la Lluna. La nau espacial Orion de la NASA va capturar una imatge de la Terra i la Lluna juntes el desembre de 2022, durant Artemis I. Els quatre astronautes que s’aventuraran al voltant de la Lluna són: el comandant Reid Wiseman, de Baltimore, (Maryland), el Pilot Victor Glover, l’especialista en missió, de Pomona, (Califòrnia), Christina Hammock Koch, va créixer a Jacksonville, Carolina del Nord i l’especialista en missió Jeremy Hansen, de London, (Ontàrio) D’esquerra a dreta Jeremy, Victor, Reid i Christina https://cdn.jwplayer.com/previews/ZFs327sT https://www.nasa.gov/astronauts/biographies/christina-h-koch https://www.nasa.gov/astronauts/biographies/victor-j-glover https://www.nasa.gov/astronauts/biographies/reid-g-wiseman https://www.asc-csa.gc.ca/eng/astronauts/canadian/active/bio-jeremy-hansen.asp Aquesta missió posarà a prova les capacitats humanes, el coet de llançament Sistema de lanzamiento espacial i la nau Orion. Aquest viatge obrirà la porta d’un camí per a futures missions lunars, i proporcionarà informació per continuar viatjant fins a Mart i més enllà. El mòdul de servei d’Orion construït a Europa donarà a la nau espacial la gran empenta necessària per alliberar-se de l’òrbita terrestre, i iniciar el rumb cap a la Lluna. Els astronautes no orbitaran ni aterraran a la Lluna, sinó que seguiran un viatge d’anada d’uns quatre dies, que els portarà al voltant del costat més llunyà de la Lluna. Volaran amb Orion fins a 8.889 km abans de completar un sobrevol lunar i tornar a la Terra. La missió durarà un mínim de vuit dies i recollirà dades de proves de vol valuoses. La tripulació suportarà la reentrada d’alta velocitat i alta temperatura a través de l’atmosfera terrestre abans d’esquitxar-se a l’oceà Pacífic davant de la costa de San Diego, on es trobarà amb un equip de recuperació de la NASA que els portarà cap a la costa. https://www.youtube.com/watch?v=tt0qV-qFIG8El primer vol d’Artemis I i tota la informació dels últims 50 anys d’experiència en l’exploració espacial han donat eines als enginyers d’Orion per protegir els astronautes i tornar-los sans i estalvis a la Terra. Els astronautes portaran tecnologia innovadora teixida, i sistemes avançats de protecció tèrmica d’última generació per a la nau espacial, com un escut tèrmic construït de titani i una pell de fibra de carboni capaç d’aguantar les altes temperatures de 2.760 °C. L’escut tèrmic és un dels elements més crítics d’Orion i protegirà la càpsula i els astronautes durant la reentrada per l’atmosfera terrestre. Tot aquest material d’estudi i construcció se’n diu AVCOAT. NASA . Enginyers inspeccionen la connexió de blocs AVCOAT a l’escut tèrmic Artemis II https://www.nasa.gov/feature/aumenta-el-calor-en-el-escudo-t-rmico-de-orion-al-doble El programa Artemis servirà per obtenir informació tecnològica i humana a l’exploració espacial. Artemis II portarà un experiment visionari, AVATAR, un petit experiment que podria tenir grans impactes en l’atenció sanitària, tant per als astronautes a l’espai com per als ciutadans de la Terra. https://science.nasa.gov/directorates/smd/avatars-for-astronaut-health-nasa-artemis-ii/ També donarà respostes, algunes d’elles relacionades amb la manera de potenciar i extreure recursos com l’aigua i de com aquesta es pot convertir en altres recursos utilitzables, com ara l’oxigen i el combustible. Ajustar les tecnologies d’aterratge de precisió i desenvolupar noves capacitats de mobilitat portarà els astronautes a viatjar les distàncies més llunyanes. Quatre astronautes que formen part d’un gran equip i que obriran la porta a l’exploració humana. https://www.nasa.gov/humans-in-space/artemis-ii-science/ Més entrades Elisabetta (Betty) Pierazzo Més informació Meteorits, viatgers de l’espai Més informació Curiositats d’alguns dels cràters del sistema solar Més informació Qui era Nicole-Reine? Més informació Cometa C/2025 A6 (Lemmon) Més informació Eclipsi total de lluna 7 setembre 2025: horaris i com veure’l Més informació Veure totes les entrades
Evidències del canvi climàtic
Evidències del canvi climàtic En alguna ocasió no heu sentit dir que això del canvi climàtic no és real, que són processos naturals de la Terra, que sempre n’hi ha hagut…? Castellserà Foto Cel Obert Doncs sí, en certa manera és veritat, però no es tracta de si hi ha canvis o no, sinó de la velocitat en què aquests s’estan produint. El clima de la Terra de forma natural ha anat canviant al llarg de la història. En els últims 800.000 anys s’han produït vuit cicles de glaciacions i d’altres períodes més càlids; de l’última glaciació farà uns 11.700 anys, quan va començar l’era climàtica moderna i de la civilització humana. Aquest gràfic està basat en la comparació de mostres atmosfèriques contingudes en nuclis de gel i mesuraments directes més recents, i brinda evidència que el CO₂ atmosfèric ha augmentat des de la Revolució Industrial. Des del segle XIX la contribució humana ha accelerat aquest procés. Els gasos d’efecte hivernacle atrapen l’energia del Sol no deixant que surti cap a l’exterior de la Terra, escalfant l’atmosfera, els oceans la criosfera i la biosfera. L’estudi dels nuclis de gel extrets de Groenlàndia, l’Antàrtida i els glacials de muntanyes tropicals, sediments oceànics, esculls de corall, capes de roques sedimentàries i altres que ja hem esmentat abans, el que se’n diu estudi del paleoclima, demostra que l’escalfament de la Terra actual és 10 vegades més ràpid del que es va produir després de l’edat de gel. L’excés de diòxid de carboni produït pels humans està augmentant unes 250 vegades aquest canvi. Científics treballant a l’exterior de Summit Station, Groenlàndia. —Crèdits: David Noone Existeixen el que en diem els cicles de Milankovitch, petites variacions del moviment de la Terra al voltant del Sol que fan que variï la quantitat d’escalfor que rep d’aquest. Aquests cicles afecten la quantitat de llum solar i, per tant, d’energia, que la Terra absorbeix del Sol; proporcionen un marc sòlid per entendre els canvis a llarg termini en el clima de la Terra, inclosos l’inici i el final de les Edats de Gel al llarg de la història d’aquest planeta. https://climate.nasa.gov/news/2948/milankovitch-orbital-cycles-and-their-role-in-earths-climate/ Si tenim en compte aquest estudi, la Terra es troba actualment en un període interglacial (un període de clima més suau entre les edats glacials). Si no hi hagués influències humanes en el clima, els científics diuen que les posicions orbitals actuals de la Terra dins dels cicles de Milankovitch prediuen que el nostre planeta s’hauria de refredar, i no escalfar-se, continuant una tendència de refredament a llarg termini que va començar fa 6.000 anys. Doncs, si les futures generacions volem gaudir d’aquest planeta meravellós anomenat Terra, no podem mirar cap a una altra banda. Foto Cel Obert Deltebre Més entrades Quina estrella guia els Reis Mags? Més informació Asteroide Apophis Més informació El cometa C_2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) Més informació Missió Europa Clipper, en cerca del misteriós interior d’Europa Més informació Indicis de vida microbiana antiga a Mart Més informació Lunistici Més informació Veure totes les entrades
Sensibilitat magnètica
Sensibilitat magnètica Provem de trobar vida a altres planetes, fascinant!, però sabem del tot segur que a la Terra n’hi ha, i hem de conviure amb totes les formes de vida. Si mirem una mica més enllà del nostre melic ens adonem que en el fons ens necessitem i que no som tan diferents. Fins i tot els insectes, que algú s’alegraria que desapareguessin, són tan importants per l’equilibri de la biodiversitat en tota mena d’ecosistemes. Papallona Arctia caja Foto Cel Obert Una de les curiositats d’aquest planeta Terra és que, fins ara, sabíem que les aus migratòries s’orientaven seguint els pols magnètics de la Terra, les estrelles, la trajectòria del sol, la llum polaritzada, les olors i les característiques del paisatge, entre d’altres. Flamencs Delta de l’Ebre Uns investigadors alemanys van experimentar amb pit-rojos i van observar que, tot i estar en captivitat, quan els ocells tenien necessitat de migrar estaven intranquils, fent petits saltirons en la direcció cap a on anirien si estiguessin en llibertat. Pit-roig Després de diversos experiments més, van descobrir que aquest sentit del magnetisme variava depenent de la llum que els arribava a la retina. És a dir, que veuen els colors del camp magnètic! Extraordinari! I segurament la llum blava a l’horitzó, de diferents tonalitats, els indica el camí a seguir. Altres estudis recents, diuen que aquesta capacitat s’anomena magnetorecepció, i la fan possible molècules que s’orienten en funció d’aquest magnetisme, i és present a totes les cèl·lules vives (molècula anomenada dinucleòtid de flavina adenina, FAD). La recerca l’han feta amb cèl·lules de la mosca de la fruita cultivades al laboratori, en les quals han trobat aquesta nova propietat de la FAD. Ho han descobert perquè interacciona amb una proteïna, el criptocrom, El criptocrom és una proteïna que pot detectar la llum i el magnetisme. Es va descobrir a la retina dels ocells migratoris i es creu que és la que els permet orientar-se en els viatges llargs. També han descobert que quan les dues molècules estan juntes, FAD i criptocrom, augmenta molt la sensibilitat de les cèl·lules per captar millor els camps magnètics. Inclús els bacteris poden detectar els camps magnètics i orientar-se en l’espai gràcies a aquesta capacitat. Actualment, hi ha alguns ocells que han canviat els seus hàbits o retardat la migració degut, entre d’altres causes, al canvi climàtic. A tots ens afecta aquest canvi, no estem sols, hi ha més vida, cal que les nostres pràctiques hi convisquin, i que cada any a la primavera continuem donant la benvinguda a les orenetes i a tot ésser viu del planeta. Orenetes al niu http://www.ecco.cat/ https://www.infobae.com/america/ciencia-america/2023/03/14/el-sexto-sentido-de-los-animales-podria-ser-mas-preciso-de-lo-que-se-pensaba/ http://abeljulien.blogspot.com/2015/09/de-quin-color-es-un-camp-magnetic.html Més entrades Quina estrella guia els Reis Mags? Més informació Asteroide Apophis Més informació El cometa C_2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) Més informació Missió Europa Clipper, en cerca del misteriós interior d’Europa Més informació Indicis de vida microbiana antiga a Mart Més informació Lunistici Més informació Veure totes les entrades
Observant la terra
Observant la terra Posar en òrbita satèl·lits de tota mena al voltant de la Terra no només ens han facilitat la vida, sinó que també ens proporciona coneixement per preservar-la. Tota aquesta observació dona eines a les persones científiques per comprendre i poder separar els canvis que es produeixen per causes naturals, dels que són causa de la intervenció humana. Saber-ne el perquè i el com ajudarà a mitigar les accions que acceleren el canvi climàtic. https://eospso.gsfc.nasa.gov/ L’emergència climàtica i el continu canvi de les masses forestals, degut en part a la contribució humana, fa que els boscos siguin cada cop més vulnerables a incendis forestals, i a l’emigració i desaparició de la biodiversitat d’animals i plantes. Hi ha molts tipus de satèl·lits. Avui, ja que estem en alerta per sequera, n’anomenarem uns pocs d’observació que controlen els canvis de les masses forestals i rius i pantans, entre d’altres. El primer satèl·lit d’observació va ser el Tirs I llançat des de Cape Kennedy, als EUA el 1960. El programa Tirs, Television Infrared Observation Satellite, va ser un dels primers de la NASA per determinar si els satèl·lits podrien ser útils en l’estudi de la Terra. Les sondes Tirs van resultar molt útils en la predicció meteorològica. https://es.wikipedia.org/wiki/TIROS-1 Aquests satèl·lits d’observació obtenen imatges de la superfície terrestre en diferents dispositius que poden captar imatges de gran resolució, des de quilòmetres fins a menys d’un metre. També capten llum, des de la visible fins a l’infraroig i ones de ràdio. Venècia, Itàlia, vista des de IKONOS a una altitud de 680km Hi ha satèl·lits que estan en el que en diem òrbita baixa (LEO), entre 200 i 2.000km sobre la superfície terrestre. Són les òrbites en les quals és més fàcil situar un satèl·lit, ja que es requereix menys energia. I en els d’òrbita geoestacionària, el seu moviment orbital es fa a la mateixa velocitat angular que el moviment de rotació de la Terra (GEO). Situats a 35.786 km sobre l’equador terrestre, al revés del LEO d’òrbita baixa, aquests necessiten més energia, cosa que dificulta i n’encareix el llançament, entre altres. Normalment, són els que fan estudis de meteorologia. GRACE-FO. seguiment del moviment de l’aigua de la Terra i dels canvis de massa superficials a tot el planeta. Alguns d’ells cartografien zones de difícil accés, i poden fer seguiment de diferents àrees forestals. Les fotografies fetes pels satèl·lits permeten controlar els diferents episodis de perill. NISAR. Ens ajudarà a comprendre millor el nostre planeta i a mesurar els canvis en els ecosistemes. Gràcies a imatges d’alguns d’aquests satèl·lits, els científics i científiques poden fer una representació del cicle del carboni, la qual cosa ajudarà a la restauració de sistemes degradats o en risc de desertització. Els arbres absorbeixen gasos d’afecte hivernacle, eviten l’erosió del sòl, proporcionen ombra en alguns cultius i animals, proporcionen aliment… Per això és important saber el tipus de vegetació de cada ecosistema i mesurar la capacitat d’absorció de carboni de la vegetació, especialment en zones àrides i semiàrides. Els rius també tenen un paper fonamental en el cicle global del carboni. https://blog.creaf.cat/noticies/rius-respiren-canvi-climatic/ S’ha pogut fer un inventari de quasi 10.000 milions d’arbres d’una regió semiàrida d’Àfrica i esbrinar la quantitat de carboni emmagatzemat en aquest ecosistema. https://www.ecoticias.com/co2/africa-arida-cantidad-de-carbono-que-absorben-los-bosques SWOT. una nova missió científica de la Terra, dirigida per la NASA i l’agència espacial francesa Centre National d’Études Spatiales (CNES), ajudarà a les comunitats a planificar un futur millor mitjançant l’estudi dels cossos d’aigua dolça i salada del planeta: recursos hídrics, riscos naturals (inundacions, canvi climàtic, previsió d’huracans, etc.), biodiversitat, salut (prevenció de la propagació de malalties transmeses per l’aigua), sector agrícola, energia… Animació mostrant les dues antenes de l’instrument d’interferòmetre de radar desplegant-se en òrbita. Aquí a Catalunya tenim el primer que es va llançar: l’enxaneta i el Menut, i ara el Minairó, llençat des de Califòrnia a bord del coet Falcon9. El Minairó donarà cobertura a tota la superfície terrestre i permetrà que qualsevol dispositiu pugui connectar-se via satèl·lit o mòbil a qualsevol lloc. També servirà entre altres, per mitigar els efectes del canvi climàtic. Curiositat del nom Minairó : Els Minairons eren uns follets gairebé imperceptibles a la vista, que vivien sota terra i que si en capturaves alguns i els hi donaves molta feina a la natura, treballaven molt i bé… Però, ep! Ves amb compte…Llegenda A veure si fan bona feina i ens porten la pluja necessària que ajudarà a tota aquesta tecnologia que ens envolta. Més informació: https://ciencia.nasa.gov/dia-de-la-tierra-2023-descubre-tu-mundo https://climate.nasa.gov/en-espanol/datos/evidencia/ https://ca.wikipedia.org/wiki/Programa_Copernicus https://ciencia.nasa.gov/tres-decadas-de-registros-satelitales-para-monitorear-el-aumento-del-nivel-del-mar Més entrades Quina estrella guia els Reis Mags? Més informació Asteroide Apophis Més informació El cometa C_2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) Més informació Missió Europa Clipper, en cerca del misteriós interior d’Europa Més informació Indicis de vida microbiana antiga a Mart Més informació Lunistici Més informació Veure totes les entrades
Les llunes gelades de Júpiter
Les llunes gelades de Júpiter El 14 d’abril, des del Port Espacial Europeu de la Guaiana Francesa, Juice, la nau exploradora, es va enlairar a bord del coet Ariane 5 a la recerca d’informació de les fascinants llunes gelades de Júpiter: Ganimedes (la més gran del sistema solar), Europa (coberta per una gruixuda capa de gel) i Cal·listo (la tercera més gran del sistema solar). Interpretació de Júpiter i Ganimedes. Imatge ESA Ara no sols sabem que són les llunes més grans de Júpiter, sinó que sota les seves superfícies hi ha masses d’aigua en volums molt superiors al que posseeixen tots els oceans de la Terra. Això vol dir que poden acollir algun tipus de vida? O que en un futur n’hi podrà haver? No direu que no és fascinant! Les pròximes dues setmanes i mitja Juice desplegarà les seves diverses antenes i braços amb instrumentació científica. Aquests instruments estudiaran els satèl·lits gelats i investigaran el potencial d’aquests cossos per albergar entorns habitables. També faran observacions de Júpiter, la seva atmosfera, magnetosfera, i anells. Porta 10 panells solars reforçats amb fibra de carboni. Cadascun d’ells mesura uns 2,5 m × 3,5 m, sobre els quals es munta una xarxa de 2.356 cèl·lules solars. Les dues ales solars de la nau espacial constaran cadascuna de cinc panells en forma de creu que es plegaran per cabre dins del llançador. Especificacions de la nau Tot el material innovador de Juice ha passat per un llarg i rigorós procés de comprovació, ja que haurà de suportar la gran radiació del sistema jovià, el camp magnètic brutal de Júpiter, així com canvis de temperatura (Júpiter es troba a 750 milions de km del sol). Després del llançament la nau espacial farà una sèrie de sobrevols assistits per gravetat a la Terra (tres vegades), Venus i Mart, per guanyar prou velocitat per arribar a Júpiter. A prop de Venus, Juice també experimentarà un escalfament solar molt intens a mesura que s’apropa al Sol. Tota la missió estarà entre els +110ºC i -230 ºC. Juice, també té dues càmeres de motorització per gravar diversos desplegaments i captar al màxim de detalls. Constarà d’un magnetòmetre de 10 m de llarg (vist cap a la part inferior de Juice a la imatge), una antena de radar de 16 m (la barra llarga a la part superior) i antenes per mesurar camps elèctrics i magnètics. A la imatge veiem, Ganimedes en primer pla, Cal·listo a l’extrem dret i Europa al centre. També es mostra la lluna volcànicament activa Io, a l’esquerra. Tot i que és una interpretació, no a escala, les llunes van ser captades per la nau espacial Galileo de la NASA. Júpiter al mig amb una aurora capturada pel telescopi espacial Hubble de la NASA/ESA. Una travessia de vuit anys i quatre maniobres d’assistència gravitatòria amb la Terra i Venus propulsarà la nau cap al sistema solar exterior. Juice acabarà la seva missió xocant amb la superfície de Ganimedes el 2035. Si Galileo Galilei estigués viu segur que li saltarien les llàgrimes d’emoció. Ell va ser el primer que les va descobrir l’any 1610 i ara ens n’hi anem! Bon viatge i recerca, Juice! Missió Juice ESA Més entrades Quina estrella guia els Reis Mags? Més informació Asteroide Apophis Més informació El cometa C_2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) Més informació Missió Europa Clipper, en cerca del misteriós interior d’Europa Més informació Indicis de vida microbiana antiga a Mart Més informació Lunistici Més informació Veure totes les entrades
S’acosta el cometa C/2022 E3 (ZTF)
S’acosta el cometa C/2022 E3 (ZTF) Des de l’època dels primers Homo sapiens i els neandertals, farà uns 50.000 anys, que aquest cometa 2022 E3 no s’acostava a la Terra. Ara tenim l’oportunitat de tornar-lo a veure! Quina emoció! Foto feta el 19 de desembre de 2022. José Francisco Hernández. NASA El cometa C/2022 E3 va ser descobert per la Zwicky Transient Facility (ZTF), un projecte d’estudi robòtic del cel basat a Caltech a Pasadena, Califòrnia, amb l’ajuda de la càmera de camp de visió extremadament ampli ZTF. El programa ZTF fa imatges de tot l’hemisferi nord cada dues nits buscant supernoves, estrelles variables, estrelles binàries, estrelles de neutrons intermitents que es fusionen, asteroides i cometes. En total, ha descobert 10 cometes en els últims tres anys, i la meitat d’ells porten l’acrònim ZTF en els seus noms. La lletra C significa que el cometa no és periòdic. El 2022 és l’any en què es va descobrir. La lletra E representa que va ser descobert a la primera quinzena de març. El número 3 significa que va ser el tercer descobriment realitzat en aquest període. ZTF fa referència a la instal·lació transitòria de Zwicky. Els cometes estan formats per una barreja de gasos, pols i gel brut amb un nucli que pot mesurar uns pocs quilòmetres de diàmetre. Quan els cometes s’acosten al Sol, el vent solar fa que la seva superfície gelada es vaporitzi, formant un núvol de gas i pols creant una coma (cua o cabellera) que pot arribar a fer milions de quilòmetres de llarg. La cua sempre està apuntant en direcció oposada al Sol, i en poden ser dues: una de gas (iònica) i l’altra de pols. Aquests diferents materials, com el gel d’aigua, amoníac, diòxid de carboni, monòxid de carboni, ferro…, es veuen afectats per la radiació del mateix Sol, provocant que ens arribin en els nostres ulls colors diferents. Durant les seves observacions, el 2022 E3 va mostrar un halo de color verdós i una coma groguenca. Viewat EarthSky Community Photos Tenen òrbites diferents depenent d’on vinguin. El C/2022 E3 (ZTF) és un tipus de cometa conegut com a cometa de període llarg. Aquests tipus de cometes solen venir del núvol d’Oort, al límit del Sistema Solar, amb òrbites molt excèntriques que triguen entre 200 i milions d’anys a completar-se. Viatjant pel Sistema Solar interior, el cometa 2022 E3 va arribar al periheli (màxima aproximació al Sol) el 12 de gener del 2023, a 166 milions de km del Sol; i arribarà al perigeu (mínima aproximació a la Terra) l’1 de febrer, a 42 milions de km. C/2022 E3 ZTF en l’aproximació més propera a la trajectòria terrestre. Crèdit: The Sky Live Alguns cometes són tan febles que només es poden veure a través d’un telescopi, mentre que d’altres són prou brillants per a ser visibles a ull nu. Els prismàtics també poden ser útils per obtenir una millor visió. On mirar Apuntar cap al nord-est a la constel·lació de Camelopardalis (lagirafa) i les dues Osses. Foto Stellarium dia 1 de febrer a les 19:07h Ara només ens queda que la meteorologia estigui de la nostra part! Font informativa: https://starlust.org/comet-c-2022-e3-ztf-visible-in-the-night-sky/#:~:text=Camelopardalis%20constellation Més entrades Quina estrella guia els Reis Mags? Més informació Asteroide Apophis Més informació El cometa C_2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) Més informació Missió Europa Clipper, en cerca del misteriós interior d’Europa Més informació Indicis de vida microbiana antiga a Mart Més informació Lunistici Més informació Veure totes les entrades
La Terra, el nucli i els seus moviments
La Terra, el nucli i els seus moviments La Terra està formada per diferents capes: escorça, mantell, i, a l‘interior, els nuclis intern i extern. Totes aquestes capes giren en la mateixa direcció, d’oest a est. Ara bé, des de finals del segle XX els científics han detectat, segons alguns estudis amb ones sísmiques, que a la part interna del nucli de la Terra el moviment està canviant i gira a diferent velocitat que el mantell. Ull! Diferent, però a la mateixa direcció. Imaginem un grup de ciclistes que van tots junts en la mateixa direcció; un espectador des de fora veurà diferents velocitats i oscil·lacions de moviment de cada un dels integrants, però, en canvi, la velocitat del grup es manté constant. Ara imaginem que aquest grup va molt lent i que en un moment determinat, fins i tot, pot ser que algun d’aquests ciclistes tiri enrere. Aquests tipus de canvi no afecta el moviment del conjunt. Això diu que sembla que està passant segons un estudi publicat a la revista Nature Geoscience. Si, per contra, és més del que sembla, caldran més estudis. Aquestes variacions de moviment de la Terra poden ser causades per diferents fenòmens naturals com terratrèmols, glaciacions o fins i tot els pocs mil·límetres que cada any s’allunya la Lluna de la Terra. De totes maneres, per nosaltres aquest moviment és inapreciable! Encara ens calen molts més estudis per saber realment què passa a l’interior del cor del planeta Terra. Cara de la terra que es veu des del nord NASA Més entrades Quina estrella guia els Reis Mags? Més informació Asteroide Apophis Més informació El cometa C_2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) Més informació Missió Europa Clipper, en cerca del misteriós interior d’Europa Més informació Indicis de vida microbiana antiga a Mart Més informació Lunistici Més informació Veure totes les entrades
Què és la missió Dart
Què és la missió Dart Dimorphos és un sistema d’asteroides binaris. L’asteroide principal, Didymos, fa aproximadament 780 metres de diàmetre. El seu satèl·lit Dimorphos fa uns 160 metres de diàmetre, i realitza una òrbita d’aproximadament 1 quilòmetre de diàmetre al voltant de Didymos. El trencament de Dimorphos va ser el primer experiment humà que va desviar un cos celeste, i va ser un èxit enorme! Escala de mides dels asteroides | NASA/Johns Hopkins APL Els telescopis a l’espai i a la Terra van captar les espectaculars conseqüències de la nau espacial DART de la NASA que es va estavellar contra l’asteroide Dimorphos el 26 de setembre. LICIACube, una petita nau espacial italiana que va volar juntament amb DART, va fotografiar l’impacte que va tenir lloc a 11 milions de quilòmetres de la Terra. Les primeres imatges de LICIACube, publicades per l’Agència Espacial Italiana el 27 de setembre, mostren un gran plomall semblant a focs artificials que es desprèn de Dimorphos després que DART s’hi clavés, com un dard (res millor dit!, ja que és el que significa el seu nom). El núvol de roques i altres deixalles es va expandir ràpidament, com una bufada de fum gegant. L’observatori ATLAS, a Hawaii, va observar la col·lisió de DART amb Dimorphos mentre travessava el cel amb el seu soci Didymos. Crèdit: Projecte ATLAS, Universitat de Hawaii Mitjançant l’anàlisi de com es van formar i dispersar les roques els investigadors poden calcular quina part de l’energia cinètica de DART es va destinar a l’expulsió de les restes de Dimorphos i quant podria haver-se dedicat a alterar l’òrbita de l’asteroide, l’objectiu de la missió. LICIACube, que és la primera missió a l’espai profund d’Itàlia, va utilitzar una tècnica de guia autònoma per mantenir les seves càmeres bloquejades a Dimorphos mentre passava després de l’accident de DART, a només 55 quilòmetres de l’asteroide. Encara hi ha més de 600 imatges a bord de LICIACube a l’espera de ser baixades a la Terra en les setmanes vinents. DART, que té la mida d’una nevera, va colpejar el seu objectiu de la mida de la Gran Piràmide de 160 metres, a 23.500 quilòmetres per hora a les 19.14 h, hora oriental dels EUA. Les primeres imatges de LICIACube van arribar a un centre de control de Torí (Itàlia), poc més de tres hores després. Quan la nau espacial DART va passar per davant de Didymos i es va apropar a Dimorphos per a l’impacte, va capturar imatges durant els últims cinc minuts, mostrades aquí com una pel·lícula accelerada. Crèdit: NASA/Johns Hopkins APL Els astrònoms trigaran dies o setmanes a confirmar si DART va aconseguir el seu objectiu principal, que és accelerar l’òrbita de Dimorphos al voltant del seu asteroide Didymos. Cap dels dos asteroides és una amenaça per a la Terra, però l’objectiu de la prova és veure si la humanitat podria alterar la trajectòria d’un asteroide, si es descobrís una roca espacial perillosa amb rumb cap a la Terra en el futur. Més informació: https://celobertplanetari.blogspot.com/2021/06/observacio-cap-als-asteroides.html https://www.nasa.gov/press-release/el-impacto-de-dart-cambi-el-movimiento-de-un-asteroide-en-el-espacio Més entrades Analitzant les entranyes de la terra Més informació Quina estrella guia els Reis Mags? Més informació Asteroide Apophis Més informació El cometa C_2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) Més informació Missió Europa Clipper, en cerca del misteriós interior d’Europa Més informació Indicis de vida microbiana antiga a Mart Més informació Veure totes les entrades
Llançament de la missió Artemis I
Llançament de la missió Artemis I Actualment, si no falla res està previst pel 16 de novembre l’enlairament del coet Space Launch System (SLS), un vehicle de llançament que porta la nau espacial Orion. Artemis I és una prova de vol sense tripulació per llançar SLS i enviar Orion al voltant de la Lluna, per tornar després a la Terra i provar a fons el seu sistema abans dels vols amb astronautes. Si ho voleu veure en directa, cliqueu aquí https://youtu.be/s2uianZ1bik Des que van reprendre el treball després de l’Huracà Ian, els equips han ampliat les plataformes de treball al voltant de SLS i Orion per avaluar l’exterior i accedir als components interns. A la missió Artemis I no hi anirà cap humà, sinó el Comandante Moonikin Campos acompanyat per dos torsos ‘fantasma’ idèntics anomenats Helga i Zohar. https://www.nasa.gov/press-release/el-p-blico-nombra-al-maniqu-lunar-que-volar-alrededor-de-la-luna-en-la-misi-n-artemis https://www.nasa.gov/specials/comic-comandante-campos Tant l’Helga com en Zohar s’assemblen a tors humans i estaran equipats amb detectors de radiació mentre volen a bord. Contenen materials per imitar els ossos i els teixits d’òrgans humans i específicament l’anatomia femenina adulta, perquè els òrgans femenins com l’úter i el teixit mamari són especialment sensibles a la radiació. Quan l’Artemis I es llanci, Helga portarà roba normal, mentre que en Zohar portarà una armilla de radiació, anomenada AstroRad, que va ser desenvolupada per StemRad i Lockheed Martin. https://ca.wikipedia.org/wiki/StemRad https://www.esa.int/ESA_Multimedia/Images/2019/01/AstroRad La nau espacial realitzarà un sobrevol a la Lluna, utilitzant la gravetat lunar per guanyar velocitat i impulsar-se a 70.000 km més enllà de la Lluna, gairebé mig milió de quilòmetres de la Terra, més lluny del que cap humà ha viatjat mai. En el seu viatge de tornada, Orion farà un altre sobrevol de la Lluna abans de tornar a la Terra. La durada de la missió Artemis està prevista d’entre 20 i 40 dies, depenent de quantes òrbites de la missió a la Lluna tingui el Mòdul de Servei Europeu que guiï Orion en el seu viatge. La variació de la durada de la missió es deu al fet que la missió ha d’acabar amb una esquitxada durant les hores de llum a l’oceà Pacífic, davant de la costa de Califòrnia, EUA. El Mòdul de Servei Europeu se separarà i cremarà a l’atmosfera poc abans que el mòdul de la tripulació d’Orion esquitxi el mar. La segona missió Artemis tindrà un pla de vol similar però amb quatre astronautes. Més informació: https://www.esa.int/Science_Exploration/Human_and_Robotic_Exploration/Orion/Artemis_I https://celobertplanetari.blogspot.com/2021/01/missio-artemis-primera-aventura.html Experimentos a bordo de Artemis I https://www.youtube.com/watch?v=1Uc8LSnuXc4 https://www.mdscc.nasa.gov/index.php/2022/12/09/los-equipos-de-la-mision-se-estan-preparando-para-el-amerizaje-de-orion/ Més entrades Quina estrella guia els Reis Mags? Més informació Asteroide Apophis Més informació El cometa C_2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) Més informació Missió Europa Clipper, en cerca del misteriós interior d’Europa Més informació Indicis de vida microbiana antiga a Mart Més informació Lunistici Més informació Veure totes les entrades