Christina Koch, 328 dies a l'espai
Christina Koch estatunidenca, ha estat la primera dona a estar més temps a l’espai, 328 dies, a bord de l’Estació Espacial Internacional.
 |
| Cristina Koch (foto NASA) |
Cristina Koch de 41 anys, llicenciada en Física, Matemàtiques i Enginyeria Elèctrica, havia treballat com a enginyera al laboratori d’Astrofísica d’Alta Energia de la NASA, on dissenyava instruments científics per a diverses missions espacials.
 |
| Un selfie amb la Terra reflectida al casc (foto NASA) |
A l’octubre també va fer el primer passeig espacial totalment femení, juntament ambJessica Meir. Com a anècdota de la NASA, un passeig previst anteriorment amb les astronautes Koch i Anne McClaines va haver de suspendre per falta de vestits d’astronauta amb talles adequades per elles.
 |
| Koch i McClain (foto NASA) |
La seva missió consistia a sortir fora de l’estació per acabar les tasques d’instal·lació d’unes bateries noves.
El 28 de desembre, Koch va superar la marca anterior per a una dona, La bioquímica Peggy Whitson que hi va estar 289 dies seguits.
L’astronauta Christina Koch ha estat a l’estació Espacial Internacional des del 14 de març
de 2019 fins aquest dijous passat 6 de febrer del 2020.
de 2019 fins aquest dijous passat 6 de febrer del 2020.
Koch ha aterrat amb la nau espacial russa Soyuz MS-13 a l’estepa del Kazakhstan juntament amb l’italià Luca Parmitano i el rus Aleksandr Aleksandrovich Skvortsov.
 |
| Koch, Luca i Aleksander (foto NASA) |
Un cop a la Terra, Koch ha declarat que trobarà a faltar la microgravetat.
És francament divertit estar en un lloc on pots saltar al voltant del sostre i del terra quan vulguis.
També a fet grans tasques en la recerca per la medicina, alguns d’ells, com el dels cristalls en la microgravetat, que consisteix a la cristal·lització de la membrana d’una proteïna que va lligada al creixement de tumors i supervivència de càncers.
Tot això ho treballem amb els nostres recursos educatius que incloem en les activitats d’astronomia i activitats escolars de Cel Obert, que permeten treballar el paper de les dones a l’exploració espacial i la recerca científica actual.
I com diem a Cel Obert, La ciència no té sexe, endavant científiques!
