Repassem: un eclipsi total de Sol succeeix quan la Lluna es col·loca exactament entre el Sol i la Terra de forma tan exacta que des de la nostra perspectiva el Sol queda completament tapat.
Un 30 d’agost del 1905, i el pròxim serà el 2108. Ja només per això Cel Obert creiem que és una de les tantes raons perquè aquest 12 d’agost de 2026 no ens perdem aquest gran espectacle de la natura.
La major part de les vegades l’òrbita de la Lluna passa per damunt o avall de la Terra, perquè en el pla en què es belluguen Terra i Lluna cada un té una inclinació diferent. Hi ha uns 5° de diferència que fa difícil que l’alineació sigui perfecta. A més, com que l’ombra de la Lluna projectada sobre la Terra agafa una franja estreta, rarament es repeteix en el mateix tros de planeta, tot i que en diferents punts del món se’n poden donar fins a dos a l’any. Moltes vegades aquest tros del planeta és de difícil accés o oceànic.
Cap a les 19:30 h durant una hora o una hora i mitja, amb les ulleres homologades posades, anirem observant com la Lluna va mossegant a poc a poc el Sol, fins a quedar completament tapat a les 20:30 h, moment en què podrem observar l’espectacle sense ulleres. Hem de tenir seny i ser ràpids en posar i treure les ulleres, ja que el Sol es trobarà molt baix a l’horitzó i la durada de l’eclipsi variarà des de segons fins a un minut i mig depenent en quin racó del planeta ens trobem.
Ja en la totalitat de foscor observarem la corona solar, que és la capa d’atmosfera més externa del Sol, situada entre la cromosfera i la fotosfera. Aquesta corona del rei solar costa de veure perquè el Sol és molt brillant i, en condicions normals, només es pot veure amb instruments especials com un coronògraf, un dispositiu que provoca eclipsis artificials. Així doncs, veurem al voltant de l’estrella una llum blanca que ve de la dispersió de la llum del Sol. Els raigs lluminosos de l’astre es dispersen en topar amb les gotes d’aigua i gel de l’atmosfera i surten desviats a milers de quilòmetres per l’espai.
Molt alta, a milions de graus: el Sol brilla a causa de la fusió nuclear d’hidrogen en el nucli on les temperatures arriben als 15 milions de graus. A la fotosfera, que és la capa de gas a la superfície visible del Sol, la temperatura és d’uns 6.000 graus (està més lluny del nucli i en conseqüència, més “freda”). En canvi, la corona solar, que està més allunyada del nucli que la fotosfera, aconsegueix temperatures de milions de graus.
Segons alguns estudis és degut als camps magnètics del Sol. Les contínues ruptures i reconnexions magnètiques alliberen energia amb petites explosions que provocant l’escalfament de la corona.
També podem observar abans i després de l’eclipsi, amb les ulleres posades, les perles de Baily que són uns puntets brillants resultats de la llum del Sol quan passa a través de les muntanyes, valls o cràters de la Lluna. S’anomenen així en honor a Francis Baily que en va fer una descripció molt detallada per primera vegada el 1836.
El dia de sobte es feia de nit i sense saber el perquè, confiaven el seu destí en aquest fenomen inexplicable. I segons la cultura i la religió, ha donat peu a la humanitat a imaginar-se mil i una històries fantàstiques. Des de disputes entre els Déus, que influïen sobre la humanitat, a dracs que mossegaven la Lluna a la mitologia xinesa, senyals divins de mals auguris i catàstrofes… O a firmar la pau entre els Medes i els Lidis a la batalla del 585aC després de 6 anys de disputa.
A la cultura Babilònica van fer grans avenços en el coneixement del cosmos. Registraven dades en tauletes d’argila fa més de 2.500 anys. Com a resultat d’anys d’observació en els eclipsis de Lluna o Sol. Es van adonar que hi havia un cicle de repetició que donava peu a preveure els següents eclipsis. Aquest període cíclic s’anomena saros: cada 18 anys, 11 dies i 8 mesos la Lluna i la Terra tornen aproximadament a la mateixa posició en les seves òrbites i es poden repetir els eclipsis en els mateixos llocs.
A les nostres activitats escolars puntualitzem que el fet d’estudiar la corona solar ens serveix per saber com funciona el Sol, i com tota aquesta energia es transmet al vent solar. També, com dèiem a l’altra entrada del blog, poder preveure aquests impactes i mitigar-los serà de gran ajuda per a la tecnologia, per a nosaltres i per a tota la biodiversitat que ens acompanya.
La retina no té receptors del dolor i sembla que per un moment no passa res, però encara que durant un eclipsi la lluminositat disminueix i el Sol sembla menys intens, la radiació continua sent capaç de lesionar les estructures responsables de la visió. A part de l’estona que passem observant el Sol, en haver-hi menys llum, l’ull està més dilatat, fet que facilita que una quantitat més elevada de radiació ultraviolada i infraroja arribi a l’interior de l’ull causant lesions a la retina.
Hem de fer servir ulleres homologades que compleixin els requisits de seguretat exigits per la normativa europea ISO 12312-2 (requisits de seguretat per als filtres d’observació solar). No es poden utilitzar si estan danyades o ratllades. En el cas de fer servir telescopis, binocles o similars és imprescindible col·locar-hi correctament els filtres solars adequats.
En aquesta web podràs obtenir més informació: https://consum.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Guia_ulleres_sol_segures
També pots fer servir estris domèstics perforats, com un colador o una cambra fosca (una capsa de cartró que projecta la imatge del Sol a l’interior) i d’aquesta manera pots evitar mirar-lo directament. Aquí expliquem com fer-la.
El 2 d’agost 2027 a les 10:45 h (hora peninsular) l’ombra de l’eclipsi passarà per l’estret de Gibraltar i cobrirà de manera directa les ciutats de Ceuta i Melilla, gairebé tota la província de Cadis, gran part de Màlaga i les zones més al sud de Granada i Almeria fins a Egipte! Sobre Luxor i els seus temples! En alguns indrets el sol quedarà tapat fins a 4 minuts.
El 26 de gener del 2028 l’eclipsi solar serà anul·lar (anomenat també com a anell de foc, ja que la Lluna no cobreix la totalitat del Sol i deixa un cercle de llum solar visible al seu voltant). Es veurà al sud de Catalunya, creuant principalment la província de Tarragona i el sud de Lleida, mentre que a la resta del territori català s’observarà com a parcial, (només una mossegada). Hem de triar bé el lloc perquè l’eclipsi es produirà a una hora molt pròxima a la posta de Sol, fet que pot dificultar l’observació.
I com diem a les nostres xerrades al planetari mòbil, és molt important la seguretat en què els nostres ulls s’esposen al Sol. Pots tenir cremades molt greus irreversibles! Cal ser respectuosos amb el nostre entorn i tenir un xic de paciència i bon humor, que no pot faltar mai! Quan estem observant la natura pot passar qualsevol cosa, no ens frustrem i preparem la següent aventura.