Meteorits, viatgers de l’espai
La formació
Tot va començar farà uns cinc mil milions d’anys quan un gran núvol de gas i pols va començar a col·lapsar al voltant d’una estrella anomenada Sol. Dins aquest núvol algunes roques van aconseguir formar planetes, i d’altres no es van fer prou grans: els que coneixem com a asteroides, cometes i meteorits.
Il·lustració formació del sistema solar. NASA
Què és un meteorit?
La paraula meteorit significa “fenomen del cel”. Són roques procedents de l’espai exterior que són prou grosses per a penetrar les diferents capes de l’atmosfera terrestre i impactar violentament en algun punt de la Terra a una velocitat que pot superar els 200.000 km/h.
El 19 de novembre, el petit asteroide 2022 WJ1 va cremar en l’entrar a l’atmosfera sobre Nord-amèrica. Va ser detectat unes hores abans del succés per un telescopi automàtic de vigilància del cel.
De quin punt de l’espai venen?
Les restes d’aquestes roques poden venir de qualsevol punt del sistema solar: de cometes, asteroides, planetes, llunes… Tot i que, com diem a les nostres sessions de planetari mòbil, la majoria que cauen a la Terra són del cinturó d’asteroides que hi ha entre Mart i Júpiter.
Quants meteorits poden arribar a caure a la Terra?
Es calcula que cauen uns 17.000 a l’any. El més gran de ferro trobat fins ara, és un tal Hoba que s’estima que pesa entre 55 i 61 tones i té unes dimensions de 2,95 x 2,84 metres, i una altura mitjana d’1 metre. Es creu que va caure a la Terra fa uns 80.000 anys, no està gens malament! Esperem no trobar-ne cap així en els nostres viatges amb el planetari mòbil. I no patiu!! La major part que cauen són en forma microscòpica i imperceptible.
Científic investiga un meteorit que va aterrar al desert de Núbia, al Sudan, el 2008. Font: NASA.
Els meteorits són més fàcils de trobar en zones desèrtiques, ja que no hi ha vegetació i queden exposats a la vista i també perquè no pateixen l’erosió que pot causar el vent o l’aigua.
En desert del Sàhara és el lloc del món on s’han trobat més meteorits; i l’Antàrtida.
Quina diferència hi ha entre un meteorit, meteor o cua d’estel, asteroide o cometa?
Si la roca no és prou gran, es desintegra, el que sol passar la major part de les vegades a causa de la velocitat en què van i per la fricció total o parcial. En aquests casos es produeix un rastre lluminós, el que seria un meteor o cua d’estel.
Asteroide
Asteroide, significa “semblant a una estrella”. És un cos sòlid de roca o metall que orbita al voltant del Sol. La majoria en el nostre sistema solar es troben al cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter.
Asteroide Bennu
Cometa
El cometa també és un asteroide, però no de roca, sinó de gasos gelats i pols. Venen generalment de més lluny que el cinturó d’asteroides i quan orbiten direcció el sol el gel i la pols es va desfent deixant enrere la cua del cometa o coma, que significa cabellera en grec. En les nostres activitats d’astronomia es poden experimentar en primera persona aquests fenòmens.
Els cometes i asteroides segurament van ser els que van portar part de l’aigua i altres elements químics a la Terra provocant la complexa expansió de la vida.
Quina composició tenen els meteorits?
N’hi ha de diverses composicions i cadascun és únic tenint en compte també com els ha afectat químicament i físicament l’impacte amb la Terra.
Els que coneixem fins ara poden ser metàl·lics de ferro, níquel i altres elements metal·litzats. També n’hi ha de rocosos, també anomenats condrites, on podem trobar diferents silicats i altres minerals. Els mixtos que tenen totes dues propietats, metàl·lics i rocosos.
Meteorits metàl·lics
A part del ferro i níquel hi podem trobar altres elements com cobalt i or. Són densos amb una superfície polida o rugosa a causa de la fusió amb l’atmosfera. Alguns estudis diuen que podrien provenir del nucli d’asteroides o altres cossos.
Curiositat
El ferro meteòric ja es feia servir abans del començament de l’edat del ferro per fabricar eines i armes. A la tomba de Tutankamon (1830 aC), es va trobar una daga, un braçalet i un reposacaps.
Condrites i Acondrities
Les condrites són meteorits primitius que no han patit processos de fusió.
Hi ha Condrita carbonària o condrita de tipus C rica amb carboni i aigua amb compostos orgànics com aminoàcids i sucre considerats propulsors de la vida.
Condrita que va caure el 8 de febrer de 1969 a Mèxic. Fa uns 8 centímetres d’ample
Condrites ordinàries
Gairebé el 87% dels meteorits trobats són d’aquest tipus. També hi trobem ferro i altres minerals com l’olivina. Aquest tipus de meteorits són interessants per proporcionar informació primegenia del sistema solar.
Trobat al Nord-oest d’Àfrica
Condrites d’enstatita: hi trobem altes concentracions d’enstatita, un mineral de silicat de magnesi i ferro. Es creu que es van formar en regions del sistema solar interior on les temperatures eren prou altes per a evaporar els elements volàtils, però no prou altes per a fondre el material rocós.
Météorite de Saint Sauveur Dues vistes del mateix exemplar 14Kg. Va caure el 1914.
Curiositat d’una condrita
Hodges va ser colpejada per un meteorit dins de casa seva a Alabama el 1954. En aquesta foto apareix amb l’advocat Hugh Love (a l’esquerra) i el director del Museu d’Història Natural d’Alabama, Walter B. Jones.
Ann Elizabeth Fowler Hodges (també coneguda com la senyora Hodges, la senyora Hewlett Hodges i la senyora Huelitt Hodges) va ser una dona nord-americana coneguda per ser la primera persona documentada que va sobreviure a l’impacte d’un meteorit.
A les 12:46 d’un dimarts 30 de novembre de 1954, un meteorit va caure pels cels sobre Sylacauga, Alabama. Es va dividir en almenys tres fragments; un dels fragments de vuit quilos i mig va travessar el sostre on vivia Ann Hodges que dormia tranquil·lament al seu sofà.
El meteorit va deixar un forat de 91 cm d’amplada al sostre, va rebotar en una ràdio i la va colpejar a la cuixa i a la mà, causant-li un gran blau.
Membres de la base aèria Maxwell van anar a casa dels Hodges per examinar i confiscar el meteorit. Van confirmar la seva identitat com a meteorit condrita.
Acondrites
Són meteorits rocosos semblants a les roques ígnies o magmàtiques, és a dir, roques que s’han format del refredament de magma i que han passat per un procés de metamorfisme de recristal·lització. Es creu que la major part de les acondritas provenen de l’asteroide 4 Vesta, situat al cinturó d’asteroides.
Meteorit trobat a la zona de l’Antàrtida el desembre de 1984. És una de les roques més antigues del sistema solar d’1,93 kg de pes, segons estudis procedent de Mart https://ca.wikipedia.org/wiki/ALH_84001
Mixtos, meteorits rocosos-metàl·lics
Tenen una barreja de material rocós i metàl·lic. Coneguts també com a litosiderits, o mesosiderits. Els litosiderits del que pertany un tipus de meteorit anomenat Pal·lasite. Són riques en grans cristalls verdosos d’un mineral com hem dit abans conegut com a olivina, d’aquí el seu nom que deriva del llatí oliva, en al·lusió al color del mineral. I els mesosiderits, compostes de fragments trencats de minerals alguns rics en calci i altres.
Làmina de pallasita trobada a prop d’Esquel, ciutat del nord-oest de la província del Chubut, a l’Argentina. Podem apreciar els cristalls d’olivino intercalats en la matriu metàl·lica.
A les nostres sessions educatives els infants tenen l’oportunitat de veure meteorits reals: qui pot tocar un trosset de meteorit, pot tocar un trosset de la nostra història i, si a sobre n’obté informació, pot arribar a saber com es va formar el sistema solar i en conseqüència, els nostres orígens.
https://celobert.net/que-es-la-missio-dart/
https://celobert.net/asteroide-apophis/
https://celobert.net/el-cometa-c_2023-a3-tsuchinshan-atlas/
https://celobert.net/cometa-12p-pons-brooks/
https://celobert.net/missio-psyche/
https://celobert.net/sacosta-el-cometa-c-2022-e3-ztf/
https://celobertplanetari.blogspot.com/2021/06/observacio-cap-als-asteroides.html
Més entrades
Com diem dins del planetari mòbil, és una cicatriu produïda per l’impacte d’un meteorit provinent d’un asteroide o cometa. Per això la majoria dels cràters del sistema solar són cràters d’impacte i solen deixar unes marques circulars.